Motius per estar en contra de l’Acord Marc de serveis de menjador

Motius per estar en contra de l’Acord Marc de serveis de menjador

97
Compartir:

L’actualitat ens fa recuperar un interessant article publicat per Carme Roca al Diari de l’Educació fa aproximadament un any.

L’Acord marc del servei de menjador no respecta el dret a decidir sobre la gestió que sempre hem tingut les famílies i la direcció del centre i el consell escolar. No podem acceptar que un servei que hem anat construint entre tots per adaptar-lo a les necessitats de cada centre acabi determinat per unes normes generals dictades arbitràriament pel Departament d’Ensenyament i que disten molt de la realitat de cadascun d’ells.

Fa uns mesos, el Departament d’Ensenyament feia públic l’Acord marc del servei de menjador en centres públics de titularitat de la conselleria dels nivells obligatori i/o segon cicle d’educació infantil per al Maresme-Vallès Oriental. Al mateix temps, anunciava properes licitacions a vàries comarques més. Aquesta decisió ha estat rebutjada per les AMPA, direccions i treballadors i empreses del lleure educatiu.

Entenem que tot el que passa dins de l’escola ha d’educar i ha de tenir una continuïtat pedagògica. Qualsevol professional de l’educació pot confirmar que les hores de pati són les que provoquen més conflictes entre els alumnes i el temps del migdia és, justament, on els alumnes gaudeixen del major temps d’esbarjo. Per això, aquest espai interlectiu cal que sigui gestionat per professionals del lleure educatiu i cal garantir una qualitat educativa, a part de la nutricional, que no hem vist en cap dels punts de l’Acord marc. En els menjadors escolars els usuaris són infants, per tant, hem d’anar molt en compte a l’hora de decidir qui i com l’ofereix.

També, considerem necessària una coordinació entre tots els agents que interactuen amb els infants. És important que tant el personal docent com les famílies puguin aportar el que considerin per millorar el servei i exigir allò que creguin convenient per tal que el servei sigui de la millor qualitat possible.

Actualment, la majoria dels centres tenen un control directe, les famílies podem decidir quin tipus de servei volem per als nostres fills i filles i les direccions poden articular mecanismes que integrin aquest servei dins del projecte educatiu del centre. Amb l’acord marc, tots aquests vincles quedarien trencats: l’empresa no tindria cap obligació d’escoltar les demandes del centre i menys satisfer-les.

No hi ha un model bo ni un model dolent, cada centre és un món i cada empresa té una filosofia diferent. Un servei de menjador escolar és molt més que un menú i un vigilant per cada 40 infants (que és la ràtio permesa per l’acord). La comunitat educativa de cada centre és qui té més eines per valorar i decidir sobre quin model de gestió s’adapta millor a les seves necessitats.

Aquest dret a decidir sobre la gestió del menjador s’ha reconegut sempre, tant el 196/1996 com la moció parlamentaria aprovada el mes d’abril de 2015, que instava a actualitzar el decret i ho feia, justament, demanant que es respectés que la tria i supervisió del servei es mantingués a mans de les famílies i de la direcció del centre i del consell escolar.

Els motius que han pogut portar al Departament d’Ensenyament a prendre aquesta decisió són una mica dubtosos. S’ha dit que la intenció era regular el servei, però, realment, no regula res, al contrari, retrocedeix en aspectes que actualment són tractats amb una sensibilitat que, en aquest document, no es percep. Un clar exemple és la ràtio permesa i el fet que es pugui considerar com a cost del servei (monitoratge + menú) 2,25€ quan actualment el Departament valora el servei per un cost de 6,20€. Realment es considera possible que un menú saludable, acompanyat d’un servei de monitoratge de més de dues hores, es pugui pagar amb 2,25€ ? Volem pensar que cap empresa serà capaç d’oferir-se per aquest preu, però, de ser així, algú creu que el servei prestat seria de qualitat ? Es tracta, doncs, d’assegurar una qualitat o d’abaratir un cost ? Quin cost podria estar interessat en abaratir la Conselleria si el servei el paguem íntegrament les famílies? Potser l’objectiu real és el d’abaratir el cost de les beques menjador?

Una altra pregunta que ens fem és per què aquest interès sobtat d’apropiar-se d’una gestió que des de sempre, en la majoria dels casos, hem portat les AMPA. En les primeres escoles públiques, el servei va néixer precisament gràcies a la feina i l’esforç d’aquestes, quan als anys vuitanta l’administració va dimitir de les seves obligacions de prestar-lo i van haver de ser les famílies qui es van veure obligades a muntar les cuines de molts centres i, fins i tot, treballar-hi de forma voluntària. Potser caldria recordar que moltes de les cuines les hem pagat les famílies de dalt a baix, des de les aixetes fins als extractors, passant pels fogons i mobiliari. Ara, amb cuines muntades, les AMPA convertides en empreses o amb empreses contractades que funcionen correctament, ens veiem obligades a “regalar” a una empresa que guanyi un concurs amb unes bases proposades pel Departament allò que, per a alguns, serà vist com un negoci.

No podem acceptar que un servei que hem anat construint entre tots, i on tots hem fet aportacions per millorar-lo, enriquir-lo i adaptar-lo a les necessitats de cada centre acabi determinat per unes normes generals dictades arbitràriament pel Departament d’Ensenyament i que disten molt de la realitat de cadascun d’ells.

Un altre dubte que ens genera aquesta voluntat de licitar és si, nosaltres, com a consumidors i pagadors d’un servei no tenim dret a decidir el què, el com i a qui comprem. Si la resposta és que el perdem en el moment que es dóna dins d’un espai públic, per què no es licita també el servei d’acollida, les extraescolars etc? Si la resposta és perquè hi ha famílies que reben una beca, per què només s’ha de concursar el servei als centres públics si les famílies de les concertades també reben beques?

Hi ha potser un interès a afavorir algunes empreses limitant la possibilitat d’accedir a altres?Està clar que les AMPA que autogestionen el servei de menjador pateixen un greuge comparatiu important a l’hora de poder licitar com a empresa pel servei del seu centre. L’homologació empresarial requereix un seguit de tràmits que triguen uns tres mesos mentre que l’anunci de l’Acord marc només dóna 15 dies naturals per presentar-se.

Per tot això, i sabent que la nostra comarca properament també quedaria afectada, des de la Coordinadora d’AMPA de Sant Cugat del Vallès vàrem iniciar un seguit d’accions en contra de l’Acord marc. Ho hem denunciat al Síndic de Greuges de Catalunya. Posteriorment, amb la col·laboració de totes les direccions i consells escolars de tots els centres públics de primària del nostre municipi, hem fet arribar un seguit de cartes de rebuig a l’ajuntament, Serveis Territorials del Vallès Occidental i al Departament d’Ensenyament.

Al primer resultat de tot això l’hem viscut el passat dia 18 de gener al Ple del nostre ajuntament de Sant Cugat on es va aprovar, per unanimitat, una moció que instava, entre altres coses, al Departament a deixar sense efecte aquest Acord marc i a actualitzar el decret seguint les pautes marcades per la moció aprovada al Parlament a la qual ja hem fet referència. Altres ajuntaments han aprovat mocions en aquest sentit com és el cas de Ripollet, Sant Quirze del Vallès, Mataró, Vallromanes, Cabrera de Mar.

Tot i que ara mateix l’Acord marc del Maresme-Vallès Oriental està suspès, provisionalment, pel Tribunal català de contractes del sector públic per una impugnació presentada per ACELLEC (Associació Catalana d’Empreses de Lleure, l’Educació i la Cultura), amb el suport de la FaPaC, sembla que la intenció és clara i la decisió és ferma. Per tot això ens seguim manifestant en contra.

Està clar que un ajuntament no pot fer enrere aquesta imposició però, si som molts els qui ens posicionem en contra potser aconseguirem fer entrar en raó a qui pertoqui fer-ho. Tant si ho aconseguim com si no, nosaltres seguirem lluitant pel que creiem que és el millor per als nostres infants.

Carme Roca

Presidenta Coordinadora d’AMPES de St. Cugat

Font: diarieducacio.cat