Comunicació FaPaC sobre els concerts educatius

Comunicació FaPaC sobre els concerts educatius

29
Compartir:

Benvolguda AMPA,

Us traslladem comunicat posterior a la roda de premsa que hem realitzat aquest matí.
Valoració dels greus efectes en el sistema educatiu català per l’aplicació del 155

La FaPaC alerta que la renovació dels concerts educatius serà un pas enrere flagrant en la lluita contra la segregació per raons socioeconòmiques i de gènere

  • Les entitats FAPAES, Rosa Sensat, Associació d’Estudiants Progressistes (AEP), el sindicat USTEC-STEs, Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), Sindicat d’Estudiants, i les formacions polítiques Catalunya En Comú Podem i la CUP se sumen a la preocupació i demandes de la FaPaC.
  • La FaPaC fa una crida a la comunitat educativa a treballar plegats per evitar que la resolució dels concerts educatius es faci efectiva la primera quinzena de març quan el darrer Consell de Ministres ha autoritzat a signar-la.
  • La despesa en concerts educatius és l’única partida que s’ha incrementat des del curs 2010-2011, mentre que la despesa per alumne en l’escola pública s’ha reduït un 20.3%. La federació alerta del malbaratament de recursos públics perquè s’estan finançant escoles privades on les ràtios d’alumnes per aula estan per sota del que estableix la normativa.
  • Introduir el castellà com a llengua vehicular a l’escola contradiu l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i la Llei d’Educació de Catalunya que estableix que el projecte lingüístic del centre ha de contemplar el tractament del català com a llengua vehicular i d’aprenentatge.

Barcelona, 20 de febrer de 2018

Les entitats avui presents -FaPaC, FAPAES, Rosa Sensat, Associació d’Estudiants Progressistes (AEP), el sindicat USTEC-STEs, Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), Sindicat d’Estudiants, i les formacions polítiques Catalunya En Comú Podem i la CUP- mostrem la nostra preocupació per les dues decisions preses en el Consell de Ministres del passat divendres 16 de febrer i anunciades pel portaveu del govern espanyol, Iñigo Méndez de Vigo, que afecten el sistema educatiu de Catalunya. Aquestes decisions s’han pres en el
marc de la suspensió de l’autonomia a través de l’aplicació de l’article 155:

  1. Acabar amb la immersió lingüística a través de la modificació dels formularis de preinscripció per al curs vinent, com a mesura per garantir la llibertat dels pares per triar la llengua en la qual s’escolaritzen els seus fills.
  2. Renovar els 1956 concerts educatius corresponents a l’educació infantil i secundària, incloent la renovació dels concerts de les escoles que segreguen per sexe.

Pel que fa a la modificació dels formularis de preinscripció per al curs vinent, aquesta decisió pot generar molta frustració. La voluntat de modificar les normes de preinscripció escolar i incloure en l’imprès que omplen les famílies una casella perquè els pares i mares puguin triar el castellà com a llengua vehicular amb què volen escolaritzar els seus fills no té fonament legal en l’ordenament jurídic català. Aquesta decisió es pren en el marc de l’aplicació del 155, a través del qual el Ministeri d’Educació té assumides les competències del Departament d’Ensenyament fins a la formació de Govern a Catalunya, però l’article 155 no permet modificar l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (EAC) i la Llei d’Educació de Catalunya (LEC).

En aquest sentit, recordem que l’article 6 de l’EAC estableix que la llengua pròpia de Catalunya és el català i, com a tal, és la llengua emprada com a vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament.
La LEC, en el seu article 11, regula que el català és la llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu, a més de prohibir que els alumnes siguin separats en centres o en grups classe diferents per raó de la seva llengua habitual.

Pel que fa al projecte lingüístic, l’article 14 de la LEC estableix que aquest ha de contemplar el tractament del català com a llengua vehicular i d’aprenentatge. A més, afegeix que són els centres educatius que han d’elaborar, com a part del projecte educatiu, un projecte lingüístic que emmarqui el tractament de les llengües al centre. Per tant, la modificació del projecte lingüístic comporta la modificació del projecte educatiu del centre. La modificació s’ha de fer d’acord amb la LEC i el Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius.

La transcendència de la modificació del projecte lingüístic i del projecte educatiu és de vital importància perquè és en el projecte educatiu on es recull la identitat del centre, s’expliquen els objectius, s’orienta l’activitat i se li dóna sentit amb la finalitat que els alumnes assoleixin les competències bàsiques i el màxim aprofitament educatiu (article 4 Decret 102/2010).

Un model educatiu públic consolidat
Els procediments de formulació i aprovació dels projectes educatius s’han d’ajustar, per als centres públics, al que estableix l’article 94 LEC. En aquest sentit, una modificació del projecte educatiu correspon al claustre del professorat, a iniciativa del director o directora i amb la participació dels professionals d’atenció educativa, però correspon l’aprovació al Consell Escolar. A més, el director o directora ha de posar el projecte educatiu a disposició de l’administració educativa, que n’ha de requerir la modificació en cas que no s’ajusti a l’ordenament jurídic. Introduir el castellà com a llengua vehicular en el projecte lingüístic contradiu, com ja hem dit, l’EAC i la LEC.

Per tot l’anterior, les modificacions de la preinscripció que el govern espanyol pretén introduir no estan contemplades en la normativa educativa aplicable a Catalunya. Recordem que el model educatiu públic de Catalunya és un model consolidat que s’implementa a partir d’una àmplia majoria del Parlament de Catalunya. És un model fruit d’un ampli consens l’aplicació del qual ha demostrat, a través de tots aquests anys, la seva efectivitat i acceptació generalitzada.

Intentar fer creure que el model lingüístic del sistema d’educació pública catalana condiciona el grau d’aprenentatge de la llengua castellana queda clarament refutat pels resultats de les últimes proves sobre competència lingüística que es van realitzar en el marc de les Evaluaciones Generales de Diagnóstico (EGD) dutes a terme pel Ministerio de Educación. Els resultats de l’avaluació en competència lingüística en català i en castellà són pràcticament equivalents. Queda demostrat que les nostres filles i fills responen al perfil del bilingüisme. Al mateix temps, també es pot observar com en les competències lingüístiques en castellà, és a dir, el grau de domini de la llengua castellana, l’alumnat del Sistema Públic de Catalunya obté puntuacions similars a les d’altres comunitats autònomes de l’Estat Espanyol i fins i tot superiors.

Els informes publicats per l’òrgan consultiu del Departament d’Ensenyament, el Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu, l’anàlisi dels quals es realitzen a partir de les dades resultants de les proves d’avaluació dutes a terme pel Ministerio de Educación, així com les que se’n deriven dels informes PISA, el model lingüístic en el Sistema d’Educació Pública de Catalunya no implica un menor coneixement ni domini de la llengua castellana.

Renovació dels 1956 concerts educatius corresponents a l’educació infantil i secundària
Per a les entitats aquí presents l’acord del Consell de Ministres d’introduir modificacions en la preinscripció és una cortina de fum que amaga la vertadera decisió presa que sí pot comportar conseqüències si es fa efectiva abans de la formació de Govern a Catalunya: la renovació dels 1956 concerts educatius corresponents a l’educació infantil i secundària, incloent la renovació dels concerts de les escoles que segreguen per sexe.

Estem seriosament preocupats per aquesta decisió perquè en el moment que es dicti la resolució de renovació d’aquests concerts educatius, continuarà durant quatre anys més no només la segregació educativa per raons socioeconòmiques sinó també la segregació per raó de sexe que durant tants anys hem estat lluitant per eliminar.

El Parlament de Catalunya va aprovar la Moció 140/XI sobre coeducació (juliol 2017), impulsada per Catalunya Sí Que Es Pot, on s’acordava no renovar ni concedir més concerts a escoles privades que segreguen per sexe. Demanem, simplement, que es respectin els acords presos pel Parlament que són expressió de la voluntat popular, per part del Govern espanyol.

A més, entre les condicions que la CUP va posar per donar suport a la formació de govern a Catalunya estava l’eliminació dels concerts educatius de les escoles que segreguen per sexe. Això suposava una oportunitat per fer un pas endavant en la lluita contra la segregació. Malauradament, si el Ministeri d’Educació, a l’empara del 155, dicta la resolució de renovació dels concerts educatius Junts x Catalunya i ERC, grans defensors de l’escola concertada, tindran l’excusa perfecta per seguir consolidant la privatització del sistema educatiu català, un dels sistemes més segregadors, juntament amb el de la Comunitat de Madrid, de tot l’Estat espanyol.

A l’escola pública es concentren més del 80% de l’alumnat amb necessitats educatives específiques, ja sigui per raó de capacitat, socioeconòmica o per què són nouvinguts. Aquests alumnes acaben rebent menys recursos proporcionalment que els alumnes de l’escola concertada. Mentre que la despesa per alumne en l’escola pública s’ha reduït un 20,3% des del curs 2010/11 fins a l’actualitat, la despesa en concerts educatius és la única partida que en aquest període de temps s’ha vist incrementada (I).

Malbaratament de recursos públics

Durant la dècada dels anys 80 es van acceptar els concerts educatius com una mesura transitòria per donar cobertura a l’escolarització universal atès que la xarxa d’escoles públiques no cobria tota la demanda. Era una mesura temporal, però que sense saber del tot per quines raons s’ha anat naturalitzant i institucionalitzant. En aquests moments ens trobem davant de la paradoxa que molts centres privats amb concerts educatius no omplen les línies, no tenen demanda suficient, tot i que es mantenen els concerts i les assignacions pressupostàries. A la vegada s’estan tancant línies de les escoles públiques. És en aquest punt on considerem que sí s’està produint un malbaratament de recursos públics: els pressupostos públics estan finançant escoles privades on les ràtios d’alumnes per aula estan per sota del que estableix la normativa (II).

Els pressupostos confirmen que la prioritat dels governants ha estat el funcionament dels centres privats concertats, protegint aquests centres i afavorint-los, fent inclús modificacions pressupostàries que no estan subjectes al control parlamentari.

Les entitats ens mostrem profundament preocupades per ambdues decisions. Mentre que veiem que la segregació per raó de llengua serà molt complicada dur-la a terme, per no dir impossible, observem que en menys d’un mes les segregacions per raons socioeconòmiques i per raons de gènere s’institucionalitzaran molt fàcilment. El Consell de Ministres ja ho ha autoritzat disposant que es pot signar la resolució en la primera quinzena de març. Desaprofitem de nou una gran oportunitat per revertir la situació actual eliminant aquelles segregacions basades en el poder adquisitiu de les famílies, en eixos culturals com la religió i per raó de gènere.

Volem fer una crida a tota la comunitat educativa de treballar plegats per evitar que la resolució dels concerts educatius es faci efectiva. Recordem que, com ja ha succeït en altres comunitats autònomes, si es retiren els concerts educatius a les escoles que segreguen per sexe després de dictada la resolució, s’haurà d’indemnitzar amb diners públics a aquestes escoles.

—————————————————————————–
(I) 1070 milions d’euros en 2010 i 1075
(II) Reial decret llei 14/2012, de 20 d’abril, de mesures urgents de racionalització de la despesa pública en l’àmbit educatiu