Articles

Articles

Presentació estudi FAPAC sobre cofinançament de l’educació pública.

La FaPaC (Federació d’AMPA de Catalunya) ha realitzat un estudi sobre les contribucions de les famílies a l’escola pública.

Un estudi en el qual la nostra AFA ha participat i a partir del qual es pot reflexionar sobre el lloc que ocupa la nostra escola i AFA respecte el total d’escoles de Catalunya.

Les conclusions són que en els últims 10 anys s’ha perdut qualitat dels serveis educatius i les famílies han assumit les despeses que l’Administració pública ha deixat de fer.

Aquí podeu veure tota la presentació que es va realitzar durant la 2a Assemblea de curs.

Us heu parat a pensar que passa quan els infants i joves escolten Reggeaton, en la versió de lletres més masclistes?

“Quiero una mujer bonita, callada y que no me diga nada…”

“No me hagas abusar de la Ley que empiezo contigo,…”

“Si sigues con esta actitud voy a violarte…”

“Cuando le dije que había sido infiel me pego, y yo lo sentí como un beso, me pego y me di cuenta que realmente me quería…”

Aquestes i moltes altres lletres de la mateixa temàtica, provinents del REGGEATON (més masclista),  sonen sense fi i constantment ens els canals de radio i televisió més de moda entre els infants i joves, en els restaurants, festes etc… i pot ser també a CASA? Són cançons que s’escolten diàriament, i sí, com tenen ritme i són fàcils de recordar, les acaben cantant molt infants.

Famílies, ens hem parat a escoltar que escolten els/ les nostres fills/es? Creiem que infants de 5, 8, 10 anys estan preparats per rebre aquest tipus de missatges? Què podran entendre’ls?

Molts nens i nenes canten sense saber què estan dient aquest tipus de cançons. Però encara que no ho creiem, és clar que deixen empremta en ells. Més del que imaginem. Diuen els psicòlegs que l’etapa que va dels 6 als 12 anys és molt important pel que fa l’assimilació de valors i patrons socials, aleshores quin tipus de valors assimilen els nens a través d’aquestes cançons ?:   a) L’èxit es basa en el teu aspecte físic?  b) Les dones són joguines dels homes?  c) A més diners i béns materials més felicitat?  d) Dominar a altres persones et fa més poderós i important? Des de la Comissió de Gènere de l’Escola us convidem a pensar-hi a través d’aquest vídeo realitzat per estudiants d’un Institut de Cuenca (només l’hem trobat penjat a la xarxa social de facebook, disculpeu els que no en tingueu): https://www.facebook.com/pepa.peralta.3/videos/10215409432126863/

Comentant aquest tema amb l’escola, ens han comentat que els infants a l’estona del pati, que poden posar música demanant cançons, succeeix que demanen reggeaton, és per això que des de l’escola se’ls hi ha ofert als nens i nenes un nou repte, que busquin i portin músiques que no siguin les que habitualment escolten, que puguin sorprendre als seus companys/es ja sigui per la lletra, els ritmes o altres coses que creguin que podrien interessar, els ajudeu?

Aprofitem per fer una CRIDA des de la COMISSIÓ DE GÈNERE , que totes som dones, a què un bon GRAPAT DE PARES us hi pugueu SUMAR i aportar la vostra visió sobre els diferents temes que anem tractant. Si us hi voleu sumar , i per qualsevol altre inquietud o tema que algú vulgui comentar a la comissió de gènere ens podeu localitzar al mail de l’AMPA: genere@ampaturocanmates.org

O info@ampaturocanmates.org

Carnaval lliure d’estereotips

Des de l’AMPA de l’Escola Fructuós Gelabert i la seva comissió de gènere, ens fan arribar reflexions sobre com celebrar un carnaval lliure d’estereotips!

L’edubarometre. Enquesta organitzada per la fundació Jaume Bofill

El nostre projecte

El més important és no deixar de fer-se preguntes.
Albert Einstein

Estem vivint en un entorn de continu canvi, estaran els nostres infants i joves preparats perquè els vagi bé a la vida?

Els mestres, pares i mares, estem preparats per educar?

A la Fundació Jaume Bofill no hem deixat de fer-nos preguntes per tal de millorar l’educació del nostre país. Les respostes ens han portat a la reflexió, al debat, a trobar solucions i sobretot a aprendre moltes coses que compartim amb la comunitat educativa.

Per l’educació responc neix amb aquest esperit, amb les portes obertes a tothom, des dels mestres fins als pares i mares, perquè amb les vostres respostes creem un baròmetre sobre l’educació, continguts interessants per a tothom i puguem proposar millores educatives a les institucions públiques.

A més, si els nostres infants i joves s’ho pregunten com a base del seu aprenentatge, per què no fem nosaltres el mateix?

Deixa’ns la teva opinió en l’edubaròmetre. Ajuda’ns a fer crèixer una gran comunitat de persones que responguin pel futur de l’educació, pel futur dels nostres fills i pel futur de la nostra societat.

Benvinguts a Per l’educació responc.

 

Pantalles addictives (Article diari ARA)

‘Pantalles addictives’: feu que circuli

Diumenge el 30 minuts ens va sacsejar amb un reportatge que demostrava fins a quin punt les pantalles de mòbil i les tauletes generen addicció i, sobretot, com afecten la conducta i l’estat emocional dels nens i l’autoestima dels adolescents. Pantalles addictives arrencava amb un cas concret que et deixava trasbalsat: el de la pediatra francesa Anne Lise Ducanda i un dels seus pacients, en Ryan, un nen de tres anys que després d’estar 24 hores sense pantalles experimentava una millora molt important: “Feia un any que esperava que parlés! Ha dit mama!”, exclamava la mare feliç al veure la doctora. La manera com, davant de les càmeres, el nen evidenciava una conducta addictiva amb el mòbil que el desconnectava de l’entorn era impactant. Les imatges, però, també delataven, sense verbalitzar-ho, un altre fet més subtil: la docilitat de la mare amb el seu fill. Cridava l’atenció com a aquella dona li costava dir que no al nen, sobretot si ell mostrava malestar per la negativa. També com la criatura lluitava per aconseguir el mòbil i ella hi oposava una resistència molt relativa per no frustrar-lo. O fins i tot com, per acabar-l’hi prenent, es veia obligada a mentir-li en comptes de fer-ho amb la convicció d’actuar només pel seu bé.

El reportatge explicava molt bé a través de neurocientífics, psicòlegs i especialistes en tecnologies quins són els mecanismes que es desenvolupen en les aplicacions i els vídeos. Com, a nivell cerebral, s’experimenten símptomes iguals que els que generen l’addicció a les drogues o a l’alcohol. Quedava perfectament demostrat com les dinàmiques d’interacció amb les xarxes socials estimulen la secreció de dopamina i, per tant, reforcen els mecanismes de recompensa que et mantenen enganxat.

Una altra de les escenes més impactants era la dels adolescents addictes a Snapchat. Ells mateixos admetien la seva dependència, com els condicionava la vida quotidiana, i reconeixien que se sentien poc lliures per culpa del telèfon mòbil. Ara bé, a partir del moment que una doctora en psicologia explicava el perquè d’aquella situació, els nois es molestaven i responien amb certa agressivitat, com ho fa un addicte quan qüestiones la seva conducta. “Veient l’edat que té aquesta senyora, penso que no és ningú per parlar d’això”, deia un. “Tothom té dret al seu plaer i no està bé qualificar d’addicció una cosa pel simple fet que no et sembla bé el que fa l’altre”. És significatiu tenint en compte que feia un instant ells mateixos admetien aquella conducta. Ionquis de les xarxes socials i el mòbil en estat pur.

El millor que pot passar amb Pantalles addictivesara que està penjat a la web de TV3, és que circuli. Tanta tonteria que corre pels grups de WhatsApp, tants likes inútils al Facebook, feu que tingui un sentit. Pediatres i mestres, també: que corri el 30 minuts.

Via ARA.CAT

Segueix-nos

0SeguidorsSeguir

El Temps

sant cugat del vallès
ennuvolat
18.8 ° C
20.6 °
17.8 °
82%
1kmh
90%
Dt
28 °
Dc
26 °
Dj
24 °
Dv
27 °
Ds
27 °