Menjador

Menjador

FAPAC Educacio inclusiva, menjadors inclusius

fapac-educacio-inclusiva-menjadors-inclusius

FAPAC – Educacio inclusiva, menjadors inclusius

Audiovisual de la FaPaC, emmarcat en la campanya “Escola inclusiva, menjadors inclusius: exigim el dret a menjador sense exclusions”.

Aquest vídeo ens permet conèixer de prop la situació de les famílies que no poden deixar els seus fills i filles a dinar a l’escola perquè requereixen de personal especialitzat durant el temps de menjadors als centres escolars públics. A partir del testimoniatge de les mateixes famílies que ho pateixen, el vídeo ens alerta sobre la necessitat de resoldre aquest tipus de vulneracions de drets de l’alumnat amb Necessitats Educatives Específiques (NEE) a les escoles públiques catalanes.

El decret de menjadors és a punt d’entrar al forn: els sis punts més calents

El Departament d’Ensenyament ha pitjat l’accelerador perquè a finals d’aquest mes hi hagi un projecte de decret de menjadors que comenci la tramitació formal a fi que el Govern l’aprovi a finals de curs. Aquest decret garantirà la qualitat del servei? Garantirà l’equitat i la inclusió? Segons qui contesti, les respostes són divergents.

Els centres d’educació públics de tot Catalunya acullen al voltant de 470.000 infants des de P-3 a sisè de Primària, una gran majoria dels quals (el 85% serien uns 400.000) dinen al mateix centre cada dia. 400.000 àpats diaris a un preu de 6€ suposen un cost (o un negoci) de 2,4 milions d’euros al dia; és a dir, de 422 milions si es consideren els 176 dies lectius. Però els infants no només hi dinen, sinó que es queden durant tot el temps de migdia al centre, habitualment dues hores i mitja, la qual cosa representa una tercera part de tota la jornada escolar.

Només això ja dona una mostra de la importància del decret de menjadors escolars, que després de diverses arrencades i aturades en els darrers quatre anys ara el nou equip del Departament d’Ensenyament s’ha proposat tirar definitivament endavant, a fi de substituir el decret vigent, que es remunta al 1996. Té, doncs, 22 anys. El nou decret afectarà directament als 2.000 menjadors escolars que s’estima que hi ha repartits per tota la xarxa pública de Catalunya, encara que indirectament en alguns aspectes també obligarà els centres concertats.

En les darreres setmanes han començat a fer-se visibles algunes iniciatives d’oposició a la tramitació d’aquest decret, o si més no a la seva tramitació amb el redactat actual. Per una banda, la FaPaC ha convocat un acte públic per divendres 17 a les set de la tarda a Barcelona, molt centrat en el paper dels menjadors com a espai d’inclusió (o no). La FaPaC ja es va reunir fa uns dies amb un seguit de representants socials (sindicats, associacions de veïns, entitats de la discapacitat, etc) per tantejar la seva posició respecte a la qüestió i “fer un front comú per tombar l’actual proposta de decret del Departament”. Per altra, un col·lectiu anomenat SOS Menjadors –impulsat per l’Associació de Menjadors Ecològics–, ha convocat una trobada el dia 20 a Girona amb l’objectiu explícit de tirar endavant una ILP per aturar el decret. Segons els seus promotors, aquesta ILP demanarà la gratuïtat dels menjadors i que el temps del migdia equipari el seu estatus pedagògic al de l’horari lectiu, i que en conseqüència l’administració gestioni directament el servei i contracti el personal.servei menjador 2017

La coincidència no és casual. Ara mateix el decret és encara un avantprojecte subjecte a negociació i revisió, les línies mestres del qual es poden trobar a la web del Departament, però la seva intenció, segons ha explicat a El Diari de l’Educació el director general d’Atenció a la Família i Comunitat Educativa, Ramon Simon, és tenir un redactat definitiu a finals de mes a fi d’iniciar-ne la tramitació formal, i que per tant pugui estar aprovat el mes de maig i es comenci a aplicar a partir del curs 2019/20.

Aquests són els punts calents del decret.

1. Adéu a les AMPA com a responsables del menjador?

El principal canvi del decret és que, a partir del moment de la seva aprovació (amb un període transitori de dos anys), els menjadors ja no els podrà contractar directament una Ampa, sinó que ho haurà de fer el consell comarcal, l’ajuntament o bé la direcció del centre i mitjançant concurs públic. Actualment, segons la FaPaC, al voltant del 30% dels menjadors de Primària els gestiona l’Ampa, ja sigui directament (els que menys) o contractant una empresa o entitat del tercer sector. La resta ja són gestionats per consells comarcals, ajuntaments, o directament pels centres, que podran seguir fent-ho també mitjançant concurs públic.

Segons el Departament d’Ensenyament, aquest canvi s’aplica perquè hi obliga la llei 09/2017 de contractació de serveis públics (que al seu torn venia obligada per una directiva europea). Amb tot, el departament assegura que el decret garanteix a les Ampa que seguiran jugant un rol cabdal en la supervisió del menjador, ja que preveu la seva participació al llarg de tot el procés de contractació (és a dir, redacció i aprovació de les clàusules de licitació, obertura de pliques i adjudicació del servei). “Sentim un gran respecte pel paper rellevant que les Ampa han estat fent durant molts anys amb els menjadors escolars, i voldríem no haver de tocar el que ja funciona, però la llei ens hi obliga, hem estat analitzant si hi havia alguna escletxa legal per mantenir el que s’estava fent, però no hi és”, afirma Simon.

La FaPaC, no obstant, nega la major. Considera que no és cert que la llei 19/2017 obligui a regular els menjadors via contractació pública, sinó que és el Departament qui vol blindar l’externalització d’aquest servei en mans d’empreses privades i, per tant, ho ha de fer mitjançant la llei 19/2017. Segons afirma Lidón Gasull, advocada i directora tècnica de la federació, “el departament podria gestionar aquest servei mitjançant altres fórmules com són el convenis de col·laboració, el concert econòmic o la mateixa gestió directa; aquestes fórmules no estan subjectes al règim de contractació pública i la mateixa directiva europea deixa un gran marge de decisió a l’administració per decidir com es vol gestionar aquest servei”.

En tot cas, matisa, els recels de la principal federació d’associacions de mares i pares no tenen a veure amb la voluntat de mantenir l’statu quo. “Nosaltres no creiem que les AMPA hagin d’assumir la gestió d’aquest servei, però si algú les ha de substituir que sigui per fer-ho igual de bé o millor”, comenta Gasull. També considera que hi ha un clar interès de les administracions, i en especial dels consells comarcals, de gestionar els menjadors, ja que “com legalment poden ingressar un percentatge del cost en concepte de despeses de gestió han trobat una via interessant de finançament”.

Per la seva banda, Cristina Rodríguez, directora general de Gestió i Serveis de Fundesplai (una de les entitats d’educació en el lleure que gestiona més menjadors), considera que “cal garantir que la comunitat educativa de cada centre pugui decidir el projecte educatiu de temps del migdia més adient per la seva realitat, i que el marc jurídic vetlli perquè aquests serveis es contractin des d’una lògica on els aspectes qualitatius primin sobre els econòmics”.

2. Temps de dinar o temps d’educar?  

Tothom sembla d’acord que el temps de menjador s’ha d’entendre com un temps educatiu, i que per tant ha d’estar en plena sintonia amb el projecte educatiu de centre. Educació en valors, convivència amb la diversitat, socialització, hàbits d’higiene, bones pràctiques alimentàries, prevenció de l’obesitat infantil… Són molts els aspectes educatius que envolten l’acte de dinar en un menjador escolar. Però mentre el Govern considera que l’esborrany de decret estableix molt clarament aquest principi, la FaPaC opina que hi passa de puntetes i que, al contrari, el considera un “servei complementari”, expressió que figura en l’actual esborrany i que d’acord amb la federació revela l’autèntica visió mercantilista que té el Departament d’aquest servei.

Per Jordi Estalrich, membre del grup motor de SOS Menjadors, la prova més evident que el decret aposta per la “mercantilització dels menjadors escolars” és que no els entén com a “part de l’espai educatiu ni s’hi contemplen mesures de sobirania alimentària”

El director general ho nega: “Per primera vegada deixem constància que el menjador és un espai educatiu que forma part del projecte de centre, que ha d’estar dins la programació de centre supervisat pel consell escolar, i posem el menjador com un recurs de primer ordre a l’hora d’educar valors com la convivència o la higiene”, afirma Simon, el qual no descarta que l’expressió “servei complementari” s’acabi suprimint. Simon posa com a exemple que “amb el nou decret, una escola amb un projecte que doni molta importància als idiomes podria especificar a les clàusules de contractació que un tant per cent dels monitors de menjador han de saber anglès perquè així els alumnes seguiran reforçant l’aprenentatge de l’anglès”.

I qui pot o qui hauria de poder prestar aquest servei? Segons Pep Montes, director de l’Acellec –l’associació que engloba un elevat percentatge de petites i mitjanes empreses que presten aquest servei–, aquesta és una pregunta que el decret no resol. “Ens indigna que el decret parli de restauració educativa perquè potser una empresa amb un IAE de serveis educatius no podrà concursar mentre sí que ho podrà fer qualsevol empresa de restauració que simuli tenir un projecte educatiu”, comenta. “El servei substancial és l’educatiu, mentre que l’alimentari és subsidiari”, afegeix el director de l’Acellec, que precisa que “nosaltres no som la patronal del càtering, sinó una patronal d’empreses educatives”.

3. Quines ràtios monitor/alumnes?

Un dels principals cavalls de batalla –per no dir, el principal– està en la definició de les ràtios. L’esborrany estableix que les empreses que optin al servei de menjador han de contractar un nombre mínim de monitors per nombre d’alumnes, que varia segons el curs. La ràtio de P-3 és la més baixa i a mesura que els alumnes són més grans va pujant. La funció d’aquests monitors no ha de ser només controlar el menjador, sinó executar el projecte educatiu associat al temps de menjador, i per tant aquest amb ràtios altes és molt més complicat anar més enllà de la simple supervisió del menjador.

L’Acellec considera que les ràtios que figuren a l’avantprojecte són irreals, perquè en la realitat són sempre més baixes, mentre que la FaPaC opina que el fet de deixar-les tan altes s’ha fet intencionadament per afavorir que hi hagi empreses que es presentin als concursos oferint preus a la baixa. “És veritat que hem posat unes ràtios altes. La intenció era no entrar en gaire detall perquè cada cas és diferent, i no és el mateix una escola amb una vocació molt inclusiva, on per tant al menjador hi hagi força alumnes amb necessitats educatives, o una escola amb alta complexitat, o amb una ZER, tot això són realitats diferents, però segurament afinarem millor les ràtios”, comenta Simon.

Per Gasull, directora de la FaPaC, “tot queda molt obert, l’administració no obliga a pràcticament res, i fins i tot permet que una empresa finalitzi el servei si hi ha un nombre insuficient de l’alumnat que no fa possible la viabilitat del servei; però què vol dir ‘un nombre insuficient’? Això no ho diu”. L’Acellec, per la seva banda, defensa que la ràtio estigui vinculada al preu, és a dir, que el decret defineixi els paràmetres que farien variar el preu si també ho fa la ràtio. “Hi ha centres petits on, per economia d’escala, és impossible donar un bon servei per 6,20€”, comenta Montes.

4. El preu del menjador ha de pujar?

El preu màxim dels àpats en els menjadors del sistema públic no els regula el decret, sinó una resolució que es publica cada any, però estan també en el nucli de la controvèrsia. L’Acellec porta temps reclamant un increment, ja que fa 15 anys que el preu màxim es manté invariable en 6,20€. Aquest preu màxim s’hauria de revisar l’alça, segons l’Acellec, perquè “amb aquestes condicions només empreses amb un volum de producció molt alt podran prestar el servei, i això implica deixar els menjadors escolars en mans de grans empreses multiservei”. “Les nostres empreses –explicaPep Montes– estan treballant ara mateix amb uns marges de gestió del 3-5%, molt exposades a una situació de risc, qualsevol economista els diria que tanquessin”.

El fet que s’incrementi el preu no ha de posar en risc l’equitat, afirma Montes, ja que aquesta ve garantida per les beques menjador. Però sí obligaria el departament a pagar més per cada beca menjador. És a dir, si s’acceptés la proposta de l’Acellec de passar a 6,80€ (Ramon Simon admet que s’està considerant), cada beca costaria aproximadament mig euro més per àpat (hi ha beques que cobreixen el 100% del cost i altres el 50%, i ara el Govern estudia la possibilitat que a partir del curs 2019/20 n’hi hagi del 80%). Tenint en compte que hi ha més de 100.000 alumnes amb beques menjador, aquest augment representaria un cost extra d’uns 50.000 euros diaris en beques (aproximadament), que en el conjunt d’un curs escolar pot representar entre 8 i 9 milions més respecte als 60 milions que avui es destinen a beques menjador. Per això, explica Simon, aquest eventual increment, “com tot allò que impliqui un increment de despeses”, està supeditat a l’aprovació d’uns nous pressupostos de la Generalitat.

5. Són inclusius els menjadors escolars?

A banda, pel que fa al preu màxim, l’Acellec demana més precisió a l’hora de definir quins conceptes ha d’incloure i fins i tot quins no hi han d’estar inclosos. “Per exemple, que si cal comprar un rentaplats això no hauria de formar part del concurs públic, i de la mateixa manera pensem que els vetlladors per als alumnes amb NEE també haurien de quedar-ne fora, a fi de no distorsionar el preu ni la capacitat de prestar un servei de qualitat”. Per Cristina Rodríguez, de Fundesplai, l’actual esborrany no té en compte l’atenció als alumnes amb NEE, ja que “segueix recaient sobre la totalitat de les famílies el cost del personal de vetlladors/es de migdia”. “Caldria equiparar la dotació de recursos per part de l’administració, i que aquells alumnes que tinguin un suport en l’horari lectiu el tinguin també en l’horari de migdia”, afegeix.

Ramon Simon entén també que s’ha de buscar la manera que el cost dels vetlladors per alumnes amb NEE no es carregui sobre el conjunt de famílies ni tampoc sobre la família de l’alumne, sinó sobre l’administració, però novament la mesura queda subjecte a pressupostos. “Tenim al cap tota la part d’escola inclusiva de l’espai menjador, cal cobrir totes les necessitats de l’alumne sense que això suposi un encariment del preu de menjador; aquesta és la nostra intenció”, afirma Simon.

A banda, afegeix, “per tal d’evitar que no vinguin grans empreses que rebentin preus hem posat com a garantia que el preu no sigui un factor determinant en el plec de condicions, sinó que ho sigui molt més el projecte educatiu”. La FaPaC, que porta mesos denunciant que hi ha força casos d’alumnes amb NEE que pateixen exclusió als menjadors per falta de personal, posa en dubte que a l’hora de la veritat el preu no acabi sent determinant, ja que, segons Lidón Gasull, “la mateixa llei de contractes obliga que el preu es tingui en compte en qualsevol concurs públic”.

6. I la qualitat del menjar?

La major part de les parts entrevistades consideren que la qualitat dels menjadors escolars públics catalans és actualment més que correcte, però segueix planant el dubte sobre aquells menús que arriben de fora. Per SOS Menjadors hi ha “multitud d’exemples d’externalització via licitació pública amb qüestionable qualitat pedagògica i alimentària, si entenem aquesta amb producte de proximitat temporada i a poder ser ecològic”. Això per no parlar, continua Jordi Estalrich, “de la flamant línia freda de grans empreses que un cop reconstituïda a l’escola deixa un producte que rebutgen els mateixos alumnes”.

FaPaC, per la seva banda, recorda que fa temps que demana la il·legalització de determinades pràctiques, que en la seva opinió es veurien consolidades si prospera el decret. “L’externalització del servei a grans empreses permet que els menús s’elaborin a qualsevol part del món i molts mesos abans de ser consumits per l’alumnat, vulnerant així el dret dels infants a una alimentació saludable”, diu Gasull. Per la FaPaC, totes les escoles públiques haurien de tenir cuina pròpia per poder cuinar els aliments en el mateix centre i evitar intermediaris “a fi que el preu que paguen les famílies reverteixi 100% en la qualitat del servei”.

Segons el Departament, el decret dona més garanties sobre la qualitat alimentària dels menjadors. “Estableix la dieta mediterrània com el punt de partida dels menús escolars, obliga al consum de fruites i hortalisses, limita els sucres, té en compte els productes de proximitat i de temporada, així com la producció ecològica, i a més preveu menús especials per als alumnes amb al·lèrgies o intoleràncies”, comenta Simon.

Pep Montes, de l’Acellec, defensa que “sobre això hi ha molta demagògia”. “Nosaltres no parlem de càtering, sinó de cuina transportada, si fas bé la cuina i el transport la qualitat dels àpats és la mateixa que si cuines al mateix centre”, afirma Montes. En canvi, Fundesplai considera que no es pot comparar la qualitat del menjar que es fa a les pròpies instal·lacions del centre educatiu que qualsevol altra modalitat. “Considerem que s’ha de prioritzar aquest model”, apunta Cristina Rodríguez.

“El decret pot ser una oportunitat per presentar el model alimentari que volem com a país –continua la directora general de Fundesplai–. Hi ha certs punts de l’esborrany de decret on el que ara és una opció hauria de passar a ser una condició: la dieta mediterrània, la dinamització de l’economia local mitjançant els productes de proximitat, l’elaboració del menú atenent-se criteris de temporalitat i les recomanacions de l’Agència de Salut Pública de Catalunya”.

Referència: diarieducacio.cat

Tot el que cal saber sobre el nou decret dels menjadors escolars

menjadors-escolars-2018

El menjador escolar: un servei educatiu de l’escola integrat al projecte del centre

El servei del menjador escolar és un recurs educatiu de primer ordre. Aquest servei inclou l’àpat del migdia així com l’atenció als usuaris i a les actuacions educatives en els períodes de temps lliure anteriors i posteriors al dinar. En aquest sentit, és un àmbit idoni per educar els infants en els hàbits saludables d’una dieta equilibrada, per fer-los adquirir rutines i hàbits d’higiene i, sobretot, perquè guanyin en autonomia personal i millorin la socialització amb altres companys i companyes.

La nova legislació en matèria de contractació pública obliga el Departament d’Ensenyament a promoure un nou decret de menjadors, el qual té la voluntat de millorar aquest servei, de reforçar-ne el caràcter educatiu i de garantir la participació de les famílies en les decisions que es prenguin sobre el servei del menjador escolar.

Per què s’impulsa o quins canvis incorpora són algunes de les preguntes que es formulen dins la comunitat educativa, les quals es responen tot seguit.

Per què s’impulsa un nou decret que regula els menjadors escolars

Per quatre grans motius:

  1. Per aconseguir una major qualitat educativa del menjador. És un servei vinculat al dret a l’educació i un recurs que forma part del projecte educatiu de les escoles.
  2. Per potenciar la qualitat alimentària, amb una dieta saludable i amb productes de proximitat, ecològics i de temporada.
  3. Per garantir la seguretat jurídica i la transparència en la contractació, tal com estableix la normativa de contractació pública de Catalunya.
  4. Per assegurar la intervenció, el control i la participació efectiva de les AMPA i les AFA en el servei del menjador escolar.
Què es vol garantir respecte a la qualitat educativa

Amb l’aprovació del nou decret, el servei del menjador escolar, com a servei i recurs educatiu, ha de passar a formar part del projecte educatiu del centre (PEC). Per tal de reforçar aquesta concepció educativa del menjador, el decret demana, als centres, que adaptin el funcionament dels menjadors també al projecte lingüístic i al projecte de direcció del centre.

El Departament d’Ensenyament, per garantir la qualitat dels professionals que desenvolupin tasques d’atenció als alumnes de menjador, en determinarà la formació que han de tenir i hi establirà una ràtio màxima d’alumnes per monitor. Així mateix, en funció del projecte lingüístic de l’escola, se’ls podrà requerir el coneixement d’altres llengües a banda del català, perquè el menjador és un espai on es pot treballar l’aprenentatge de llengües estrangeres, sobretot de l’anglès.

Quines garanties alimentàries estableix el nou decret

El decret estableix la dieta mediterrània com el punt de partida dels menús escolars, en què cal seguir també les recomanacions de l’Agència de Salut Pública de Catalunya sobre el consum de fruites i hortalisses, i la limitació dels sucres. També cal tenir compte el consum de productes de venda de proximitat, de producció agrària ecològica i de productes de temporada.

Així mateix, també preveu que cal fer un menú diari especial per als infants amb al·lèrgies o intoleràncies diagnosticades i procurar adequar els menús als alumnes en funció de les creences religioses, sempre que es pugui garantir l’equilibri dietètic.

Com es reforçarà la seguretat jurídica del servei del menjador

Amb el nou decret, la contractació del servei del menjador s’adapta a la legislació vigent en matèria de contractació pública, que en el nostre país ve marcada per la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, i per la Directiva europea 2014/24/UE, sobre contractació pública.

El nou decret fa incidència en dos aspectes:

  1. Delegació de competènciesLa Llei estableix que el Departament d’Ensenyament és el titular de la competència del servei escolar del menjador dels centres educatius propis i desconcentra, en els titulars de les direccions territorials del Departament d’Ensenyament, la competència per contractar-lo, els quals poden delegar la competència a les direccions dels centres. Les direccions territorials donaran indicacions als centres respecte del procediment de contractació. Per formalitzar l’adjudicació dels contractes cal la conformitat prèvia de la direcció territorial corresponent.La gestió del servei escolar del menjador també pot ser atribuïda als consells comarcals (per a aquells menjadors que n’hagin assumit la gestió, d’acord amb el Decret 219/1989, d’1 d’agost, de delegació de competències de la Generalitat de Catalunya a les comarques en matèria d’ensenyament) i als ajuntaments, si hi ha un conveni de col·laboració a aquest efecte.
  2. Procés de contractacióLa contractació es pot adjudicar atenent únicament criteris de qualitat. Prèviament, en els plecs de clàusules s’han d’haver establert els criteris que valorin els aspectes qualitatius i d’idoneïtat del servei. Els resultats negatius i reiterats en les enquestes o auditories de satisfacció, poden ser causa de rescissió el contracte.
Com es garanteix la participació de les famílies

A través de la comissió de menjadors, escollida pel consell escolar del centre, en la qual es garanteix expressament la representació de les famílies. La comissió de menjador té àmplies competències:

  • Elaborar el pla de funcionament i la programació anual del menjador, que ha de valorar el consell escolar i ha d’aprovar la direcció del centre.
  • Vetllar per l’aplicació del pla de funcionament i la programació anual, en particular per l’equilibri dietètic i per la qualitat del menjar, així com per l’assoliment dels objectius educatius.
  • Col·laborar en l’elaboració dels plecs de clàusules per a la licitació del servei del menjador.
  • Fer el seguiment del funcionament i dur a terme el control del menjador escolar, en particular dels aspectes econòmics, tot garantint que els possibles superàvits reverteixin en el mateix servei.
  • Fer propostes per a la mediació dels conflictes que s’originin entre l’empresa adjudicatària del servei i la comunitat educativa del centre.
  • Dirimir les qüestions que puguin sorgir en el funcionament del menjador escolar.
  • Donar comptes al consell escolar del centre.
  • Formar part de la mesa de contractació.
  • Formar part de la comissió de seguiment responsable del contracte.
És necessari actualitzar la normativa actual amb un nou decret?
Sí. Ja han transcorregut 22 anys del darrer decret sobre la regulació dels menjadors escolars als centres públics, i ara és necessari adaptar la normativa per fer que s’adeqüi a la legislació vigent, que en el cas del nostre país ve marcada per la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, i per la Directiva europea 2014/24/UE, sobre contractació pública.
Quin temps es dona per regularitzar tots els contractes del servei del menjador a la nova normativa
Un màxim de dos anys, a partir de l’aprovació del decret.
El decret i la renovació de contractes que comporti el servei del menjador tindrà algun efecte en les beques menjador que atorga el Departament d’Ensenyament?
No, perquè el decret de menjador regula la gestió del servei i com aquest s’ofereix. Així mateix, el Departament d’Ensenyament, en la mesura que la disponibilitat pressupostària ho permeti, vol millorar i ampliar les dotacions i ajudes als menjadors escolars.
En quina fase d’elaboració es troba el decret
Actualment està en fase d’avantprojecte. El Departament d’Ensenyament l’ha redactat i donat a conèixer entre els representants de les associacions de mares i pares, i els representants de les entitats municipalistes. Tot seguit, es donarà a conèixer als sindicats, grups parlamentaris i tots els membres de la comunitat educativa, per tal que el coneguin de primera mà i ajudin a millorar-lo.

Referència: ensenyament.gencat.cat

Preocupats pel nostre menjador

fapac

Ha començat el nou curs i bona part dels i les alumnes del Turó es queden a dinar a l’escola. Com sabeu, l’AMPA gestiona el servei de menjador i tenim la sort de comptar amb cuina pròpia. Vetllem per oferir uns menús equilibrats, que potencien els productes ecològics i de proximitat. Concebem el temps del migdia com a temps educatiu i és per això que oferim un servei de monitoratge que l’entén com a tal. Aprendre a menjar de tot, conèixer els aliments, assolir més autonomia personal, gestionar conflictes… l’estona del migdia pot ser molt valuosa per al desenvolupament dels infants.
Evidentment sempre es poden millorar coses, i la voluntat és aquesta. Les famílies que tinguin algun problema, vulguin fer alguna proposta o necessitin comentar qualsevol cosa, poden contactar amb l’AMPA.

Però tot això pot estar a punt de canviar.

La Generalitat de Catalunya està preparant un Decret que regularà els menjadors escolars a partir del proper curs. En cas que aquest decret s’aprovés, canviaria – i molt – el servei de menjador de les escoles. El canvi principal és que suposaria la retirada de la gestió del servei a totes les AMPA; és a dir, que el servei de menjador passaria a estar gestionat per empreses privades. I això, com us podeu imaginar, implicaria moltes coses. No és alarmista pensar que l’externalització i privatització dels menjadors escolars faria que aquests passessin a regir-se per criteris econòmics i no educatius.

La FaPaC (Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya) ha fet arribar una carta al Conseller d’Ensenyament, Josep Bargalló, posicionant-se contrària al Decret. Aquesta carta exposa tots els punts pels quals creiem que seria un greu error impedir que el servei de menjador es pugui gestionar des de les escoles, a través de les AMPA. Us recomanem que la llegiu i en feu difusió.

> Carta al Conseller d’Ensenyament sobre el Decret del servei de menjadors escolars a Catalunya.

No volem que els nostres fills hagin de menjar uns menús elaborats en grans cuines industrialitzades, lluny del nostre control; no volem que es deixi de concebre el servei de menjador com a part integral del sistema educatiu públic; volem seguir entenent el temps de migdia com a temps educatiu; no volem que cap alumne quedi exclòs del servei de menjador pel fet de tenir Necessitats Educatives Específiques, i volem tenir un control sobre la ràtio de monitor-alumne per vetllar sempre pel benestar dels nostres infants.

La FaPaC, amb aquesta carta, demana poder reunir-se amb el Conseller Bargalló. Estarem al cas de les notícies que puguin anar sorgint i us mantindrem al dia de com avança el tema.

Documentació del servei del menjador

Des de La Vostra Cuina ens han fet arribar diversos documents necessaris en el cas de que volgueu donar-vos d’alta o fer canvis en el servei de menjador, així com el llibret explicatiu corresponent a aquest nou curs.

Si teniu qualsevol dubte us podeu adreçar a la finestreta cada matí a on us els resoldran.

 

Gràcies a tots

Autorització Al·lergies

Canvis i Baixes de Menjador

Carta descompte 5%

Full inscripcions menjador 2018-19

Llibret 18-19

Llistat de preus

Última noticia del curs des del servei de menjador

Al llarg d’aquest curs, el centre d’interès que ha guiat l’espai de menjador ha estat la roda de nutrients. L’estel de les estacions ha estat amb nosaltres cada mes per mostrar-nos cada nutrient de la roda.

Tots els cursos han realitzat el seu propi estel que han penjat en el menjador. A més, cada classe ha creat un vagó que ha incorporat en el tren dels nutrients.

Aquest últim trimestre van realitzar la roda de nutrients per tal d’unificar tots els aprenentatges que els hi ha transmès l’estel. Inclòs han fet jocs com un memori!

Els nens i nenes de 4t van treballar el centre d’interès fent una obra de teatre pels seus fillols i filloles de p3.

Durant aquest curs hagut temps per a tot: per jugar, per aprendre, per experimentar, per gaudir….. Inclòs per jugar amb l’aigua!!

Ens veiem el curs vinent carregats d’energia i noves idees.

Bon estiu!!

CRIDA A LES FAMÍLIES I AMPA PER RECLAMAR PERSONAL ESPECIALITZAT ALS MENJADORS ESCOLARS AMB ALUMNES AMB NEE

Benvolguda AMPA i famílies,

Des de la FaPaC hem encetat una campanya per unir esforços i denunciar la falta de dotació d’especialistes en educació especials als menjadors escolars. Volem exigir al Departament d’Ensenyament el compliment de la normativa aplicable i la fi de la vulneració dels drets fonamentals de les nenes i nens amb NEE.

Per això, fem una crida a les famílies i AMPA que esteu suportant el cost del personal especialitzat en temps de menjador per tal que els alumnes amb NEE no quedin expulsats del sistema i, també a aquelles famílies que heu vist discriminades a les vostres filles i fills per aquesta circumstància específica.

Us agrairem que respongueu el FORMULARI: CAMPANYA ESCOLA INCLUSIVA, MENJADORS INCLUSIUS, entrant en l’enllaç, per tal de respondre unes breus preguntes i així poder conèixer la vostra realitat i sumar força per fer la nostra reivindicació.

Adjuntem comunicat de premsa enviat avui als mitjans de comunicació.

Moltes gràcies per la vostra col·laboració.

Menús mes de Juny

Ja podeu descarregar els menús corresponents al mes de juny.

Juny 2018

Juny sense peix

Juny sense marisc

Juny sense fructosa i sorbitol

Juny sense fruita seca

Juny sense ou

Juny sense lactosa

Juny sense glúten

 

Vostra Cuina i Comissió de Menjador

Segueix-nos

337SeguidorsSeguir

El Temps

sant cugat del vallès
cel net
17 ° C
17 °
17 °
72%
1.5kmh
0%
dc.
21 °
dj.
22 °
dv.
22 °
ds.
18 °
dg.
15 °