El rendiment acadèmic dels infants millora quan les famílies s’impliquen en l’educació a casa, més que quan ho fan a l’escola. Un nou estudi de la Fundació Bofill i Ivàlua analitza què funciona en l’acompanyament de les famílies a l’escolaritat.

El rendiment acadèmic dels infants millora quan les famílies s’impliquen en l’educació a casa, més que quan ho fan a l’escola. Però per ajudar als fills en l’entorn familiar no tot funciona igual. Parlar subtilment de què esperen els pares dels fills a l’escola afecta més positivament l’aprenentatge que no pas, per exemple, implicar-se directament en la compleció dels deures. Aquestes són algunes de les conclusions del nou estudi publicat per la Fundació Bofill i l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua) “Com t’ha anat avui l’escola? Què funciona en l’acompanyament familiar a l’escolaritat”.

Jaume Blasco, l’autor de l’estudi que sintetitza dotze anàlisis fetes arreu del món sobre aquest àmbit, va explicar a la presentació de dimecres al Palau Robert que l’objectiu era veure quin impacte tenen la participació i implicació sobre els aprenentatges.

Participar en l’escola ajuda de manera indirecta

Tot i que la recerca diu que la implicació de les famílies a l’escola no és decisiva per l’èxit educatiu, la doctora en Psicologia de l’Educació Sílvia Blanch va ressaltar-ne la importància indirecta. “Si jo estic a l’escola i la conec, segurament la participació informal a casa em permetrà crear més conversa, interessar-me, saber què estàs fent”, va explicar Blanch en la presentació de l’informe.

Eulàlia Formiguera, presidenta de l’AMPA de l’Escola Pau Casals de Rubí, va defensar la mateixa línia durant el debat posterior. “Quan un nen o nena veu que el seu pare o mare ve a repartir les castanyes, la fruita o a folrar llibres, potser no està directament vinculat en la millora del seu rendiment acadèmic però, en canvi, sí genera unes expectatives positives a l’escola”, va dir Formiguera.

Més enllà va anar l’Àngels Grado, professora de l’Institut Angeleta Ferrer de Sant Cugat del Vallès, que es mostrava convençuda que tot el que es fa entre l’escola i les famílies reverteix en els resultats acadèmics. “Qualsevol docent de Primària o Secundària sap que quan els infants estan bé aprenen millor”, va dir Grado. El director de la Fundació Bofill, Ismael Palacín, va recordar aleshores que tot i que hi ha coses que tenen un valor educatiu enorme, aquest informe se centra en si funciona en relació a millorar els resultats acadèmics.

També es pot aprendre a acompanyar els fills

No totes les famílies s’impliquen de la mateixa manera en l’educació dels fills. Arreu del món hi ha algunes activitats que es fan des de les escoles o l’administració per estimular als pares a què aprenguin a ajudar en el procés d’aprenentatge.

L’estudi ha trobat que els programes perquè pares i mares ajudin els fills a aprendre a llegir són els que tenen un impacte més positiu en les notes dels infants. Poden ser, per exemple, activitats de lectura compartida que encoratgen els progenitors a llegir amb els seus fills. A Catalunya, el programa de la Fundació Bofill Lecxit de millora de la comprensió lectora dels ja fa anys que funciona, com va recordar la doctora Sílvia Blanch.

Com es pot ajudar amb els deures

Controlar i ajudar els fills quan fan els deures pot ser fins i tot negatiu, apunta l’estudi, tot i que és una de les pràctiques més esteses i recomanades pels mestres. “La verificació dels deures, per ella mateixa, constitueix poc més que una mesura de control que pot ser percebuda com a intrusiva, redundar negativament en la motivació i, en canvi, no tenir cap efecte sobre l’aprenentatge”, conclou l’estudi.

En canvi, establir regles i rutines sobre on, quan i com fer els deures té efectes positius, ja que d’aquesta manera s’acaba dedicant més temps a fer-los i es fa més eficientment. A més, pot tenir efectes a llarg termini si les regles s’interioritzen.

Font: http://diarieducacio.cat/els-fills-de-families-implicades-tenen-mes-opcions-de-treure-bones-notes/