Actualitat

Actualitat

S’obre el període de presentació de candidatures al Consell Escolar per a la representació de les famílies.

logo consell escolar

Què és el consell escolar?

El consell escolar és l’òrgan de participació dels diferents sectors de la comunitat educativa en el govern dels centres. La funció principal del consell escolar és participar en la presa de decisions en relació amb aquells temes importants per al funcionament i l’organització del centre: el projecte educatiu, la programació general, la gestió econòmica, la resolució dels conflictes, les activitats extraescolars, l’horari lectiu, etc.

Per què és important que les famílies participem en el consell escolar?

Els professionals dels centres i les famílies compartim un objectiu: l’èxit social i personal dels fills. Les decisions que es prenen al consell escolar són claus per al funcionament i la millora del centre i, per tant, també per a l’èxit educatiu de tots els alumnes.

Qui forma el consell escolar?

El formen els representants de tota la comunitat educativa, és a dir, direcció, professors, famílies, personal d’administració i serveis, representant de l’administració local…

consell escolarPer part de les famílies hi ha un representant de l’AMPA i 5 representants electes.

Els representants del consell escolar són escollits per un període de quatre anys, però cada dos anys es convoquen eleccions per renovar la meitat dels seus membres.

Les vacants del consell escolar s’ocupen segons els resultats de les eleccions. Si un membre deixa el consell, passarà a ocupar el seu lloc la següent candidatura més votada en les darreres eleccions. Si no hi ha més candidats per cobrir la plaça queda vacant fins a la propera renovació del consell escolar.

És per això que, tot i que hi ha 3 vacants, busquem almenys 5 candidats per tal d’assegurar la representació de les famílies al Consell si algun membre ho ha de deixar.

Calendari de les eleccions al Consell Escolar

  • Fins al 16 de novembre: presentació de candidatures
  • Entre el 26 i el 30 de novembre: votacions
  • Abans del 21 de desembre: Constitució del nou Consell Escolar

Si esteu interessats en formar part del Consell Escolar, passeu per secretaria a omplir la documentació de presentació de la candidatura.

Gràcies! Entre totes i tots, fem escola!!!

Menús mes de Novembre

Benvinguts al mes de Novembre!

Ja podeu descarregar els menús del mes de Novembre

Menú novembre

Menú sense gluten

Menú sense fruits secs

Menú sense llet

Menú sense peix

Menú sense ou

Menú sense marisc

FAPAC Educacio inclusiva, menjadors inclusius

fapac-educacio-inclusiva-menjadors-inclusius

FAPAC – Educacio inclusiva, menjadors inclusius

Audiovisual de la FaPaC, emmarcat en la campanya “Escola inclusiva, menjadors inclusius: exigim el dret a menjador sense exclusions”.

Aquest vídeo ens permet conèixer de prop la situació de les famílies que no poden deixar els seus fills i filles a dinar a l’escola perquè requereixen de personal especialitzat durant el temps de menjadors als centres escolars públics. A partir del testimoniatge de les mateixes famílies que ho pateixen, el vídeo ens alerta sobre la necessitat de resoldre aquest tipus de vulneracions de drets de l’alumnat amb Necessitats Educatives Específiques (NEE) a les escoles públiques catalanes.

El decret de menjadors és a punt d’entrar al forn: els sis punts més calents

El Departament d’Ensenyament ha pitjat l’accelerador perquè a finals d’aquest mes hi hagi un projecte de decret de menjadors que comenci la tramitació formal a fi que el Govern l’aprovi a finals de curs. Aquest decret garantirà la qualitat del servei? Garantirà l’equitat i la inclusió? Segons qui contesti, les respostes són divergents.

Els centres d’educació públics de tot Catalunya acullen al voltant de 470.000 infants des de P-3 a sisè de Primària, una gran majoria dels quals (el 85% serien uns 400.000) dinen al mateix centre cada dia. 400.000 àpats diaris a un preu de 6€ suposen un cost (o un negoci) de 2,4 milions d’euros al dia; és a dir, de 422 milions si es consideren els 176 dies lectius. Però els infants no només hi dinen, sinó que es queden durant tot el temps de migdia al centre, habitualment dues hores i mitja, la qual cosa representa una tercera part de tota la jornada escolar.

Només això ja dona una mostra de la importància del decret de menjadors escolars, que després de diverses arrencades i aturades en els darrers quatre anys ara el nou equip del Departament d’Ensenyament s’ha proposat tirar definitivament endavant, a fi de substituir el decret vigent, que es remunta al 1996. Té, doncs, 22 anys. El nou decret afectarà directament als 2.000 menjadors escolars que s’estima que hi ha repartits per tota la xarxa pública de Catalunya, encara que indirectament en alguns aspectes també obligarà els centres concertats.

En les darreres setmanes han començat a fer-se visibles algunes iniciatives d’oposició a la tramitació d’aquest decret, o si més no a la seva tramitació amb el redactat actual. Per una banda, la FaPaC ha convocat un acte públic per divendres 17 a les set de la tarda a Barcelona, molt centrat en el paper dels menjadors com a espai d’inclusió (o no). La FaPaC ja es va reunir fa uns dies amb un seguit de representants socials (sindicats, associacions de veïns, entitats de la discapacitat, etc) per tantejar la seva posició respecte a la qüestió i “fer un front comú per tombar l’actual proposta de decret del Departament”. Per altra, un col·lectiu anomenat SOS Menjadors –impulsat per l’Associació de Menjadors Ecològics–, ha convocat una trobada el dia 20 a Girona amb l’objectiu explícit de tirar endavant una ILP per aturar el decret. Segons els seus promotors, aquesta ILP demanarà la gratuïtat dels menjadors i que el temps del migdia equipari el seu estatus pedagògic al de l’horari lectiu, i que en conseqüència l’administració gestioni directament el servei i contracti el personal.servei menjador 2017

La coincidència no és casual. Ara mateix el decret és encara un avantprojecte subjecte a negociació i revisió, les línies mestres del qual es poden trobar a la web del Departament, però la seva intenció, segons ha explicat a El Diari de l’Educació el director general d’Atenció a la Família i Comunitat Educativa, Ramon Simon, és tenir un redactat definitiu a finals de mes a fi d’iniciar-ne la tramitació formal, i que per tant pugui estar aprovat el mes de maig i es comenci a aplicar a partir del curs 2019/20.

Aquests són els punts calents del decret.

1. Adéu a les AMPA com a responsables del menjador?

El principal canvi del decret és que, a partir del moment de la seva aprovació (amb un període transitori de dos anys), els menjadors ja no els podrà contractar directament una Ampa, sinó que ho haurà de fer el consell comarcal, l’ajuntament o bé la direcció del centre i mitjançant concurs públic. Actualment, segons la FaPaC, al voltant del 30% dels menjadors de Primària els gestiona l’Ampa, ja sigui directament (els que menys) o contractant una empresa o entitat del tercer sector. La resta ja són gestionats per consells comarcals, ajuntaments, o directament pels centres, que podran seguir fent-ho també mitjançant concurs públic.

Segons el Departament d’Ensenyament, aquest canvi s’aplica perquè hi obliga la llei 09/2017 de contractació de serveis públics (que al seu torn venia obligada per una directiva europea). Amb tot, el departament assegura que el decret garanteix a les Ampa que seguiran jugant un rol cabdal en la supervisió del menjador, ja que preveu la seva participació al llarg de tot el procés de contractació (és a dir, redacció i aprovació de les clàusules de licitació, obertura de pliques i adjudicació del servei). “Sentim un gran respecte pel paper rellevant que les Ampa han estat fent durant molts anys amb els menjadors escolars, i voldríem no haver de tocar el que ja funciona, però la llei ens hi obliga, hem estat analitzant si hi havia alguna escletxa legal per mantenir el que s’estava fent, però no hi és”, afirma Simon.

La FaPaC, no obstant, nega la major. Considera que no és cert que la llei 19/2017 obligui a regular els menjadors via contractació pública, sinó que és el Departament qui vol blindar l’externalització d’aquest servei en mans d’empreses privades i, per tant, ho ha de fer mitjançant la llei 19/2017. Segons afirma Lidón Gasull, advocada i directora tècnica de la federació, “el departament podria gestionar aquest servei mitjançant altres fórmules com són el convenis de col·laboració, el concert econòmic o la mateixa gestió directa; aquestes fórmules no estan subjectes al règim de contractació pública i la mateixa directiva europea deixa un gran marge de decisió a l’administració per decidir com es vol gestionar aquest servei”.

En tot cas, matisa, els recels de la principal federació d’associacions de mares i pares no tenen a veure amb la voluntat de mantenir l’statu quo. “Nosaltres no creiem que les AMPA hagin d’assumir la gestió d’aquest servei, però si algú les ha de substituir que sigui per fer-ho igual de bé o millor”, comenta Gasull. També considera que hi ha un clar interès de les administracions, i en especial dels consells comarcals, de gestionar els menjadors, ja que “com legalment poden ingressar un percentatge del cost en concepte de despeses de gestió han trobat una via interessant de finançament”.

Per la seva banda, Cristina Rodríguez, directora general de Gestió i Serveis de Fundesplai (una de les entitats d’educació en el lleure que gestiona més menjadors), considera que “cal garantir que la comunitat educativa de cada centre pugui decidir el projecte educatiu de temps del migdia més adient per la seva realitat, i que el marc jurídic vetlli perquè aquests serveis es contractin des d’una lògica on els aspectes qualitatius primin sobre els econòmics”.

2. Temps de dinar o temps d’educar?  

Tothom sembla d’acord que el temps de menjador s’ha d’entendre com un temps educatiu, i que per tant ha d’estar en plena sintonia amb el projecte educatiu de centre. Educació en valors, convivència amb la diversitat, socialització, hàbits d’higiene, bones pràctiques alimentàries, prevenció de l’obesitat infantil… Són molts els aspectes educatius que envolten l’acte de dinar en un menjador escolar. Però mentre el Govern considera que l’esborrany de decret estableix molt clarament aquest principi, la FaPaC opina que hi passa de puntetes i que, al contrari, el considera un “servei complementari”, expressió que figura en l’actual esborrany i que d’acord amb la federació revela l’autèntica visió mercantilista que té el Departament d’aquest servei.

Per Jordi Estalrich, membre del grup motor de SOS Menjadors, la prova més evident que el decret aposta per la “mercantilització dels menjadors escolars” és que no els entén com a “part de l’espai educatiu ni s’hi contemplen mesures de sobirania alimentària”

El director general ho nega: “Per primera vegada deixem constància que el menjador és un espai educatiu que forma part del projecte de centre, que ha d’estar dins la programació de centre supervisat pel consell escolar, i posem el menjador com un recurs de primer ordre a l’hora d’educar valors com la convivència o la higiene”, afirma Simon, el qual no descarta que l’expressió “servei complementari” s’acabi suprimint. Simon posa com a exemple que “amb el nou decret, una escola amb un projecte que doni molta importància als idiomes podria especificar a les clàusules de contractació que un tant per cent dels monitors de menjador han de saber anglès perquè així els alumnes seguiran reforçant l’aprenentatge de l’anglès”.

I qui pot o qui hauria de poder prestar aquest servei? Segons Pep Montes, director de l’Acellec –l’associació que engloba un elevat percentatge de petites i mitjanes empreses que presten aquest servei–, aquesta és una pregunta que el decret no resol. “Ens indigna que el decret parli de restauració educativa perquè potser una empresa amb un IAE de serveis educatius no podrà concursar mentre sí que ho podrà fer qualsevol empresa de restauració que simuli tenir un projecte educatiu”, comenta. “El servei substancial és l’educatiu, mentre que l’alimentari és subsidiari”, afegeix el director de l’Acellec, que precisa que “nosaltres no som la patronal del càtering, sinó una patronal d’empreses educatives”.

3. Quines ràtios monitor/alumnes?

Un dels principals cavalls de batalla –per no dir, el principal– està en la definició de les ràtios. L’esborrany estableix que les empreses que optin al servei de menjador han de contractar un nombre mínim de monitors per nombre d’alumnes, que varia segons el curs. La ràtio de P-3 és la més baixa i a mesura que els alumnes són més grans va pujant. La funció d’aquests monitors no ha de ser només controlar el menjador, sinó executar el projecte educatiu associat al temps de menjador, i per tant aquest amb ràtios altes és molt més complicat anar més enllà de la simple supervisió del menjador.

L’Acellec considera que les ràtios que figuren a l’avantprojecte són irreals, perquè en la realitat són sempre més baixes, mentre que la FaPaC opina que el fet de deixar-les tan altes s’ha fet intencionadament per afavorir que hi hagi empreses que es presentin als concursos oferint preus a la baixa. “És veritat que hem posat unes ràtios altes. La intenció era no entrar en gaire detall perquè cada cas és diferent, i no és el mateix una escola amb una vocació molt inclusiva, on per tant al menjador hi hagi força alumnes amb necessitats educatives, o una escola amb alta complexitat, o amb una ZER, tot això són realitats diferents, però segurament afinarem millor les ràtios”, comenta Simon.

Per Gasull, directora de la FaPaC, “tot queda molt obert, l’administració no obliga a pràcticament res, i fins i tot permet que una empresa finalitzi el servei si hi ha un nombre insuficient de l’alumnat que no fa possible la viabilitat del servei; però què vol dir ‘un nombre insuficient’? Això no ho diu”. L’Acellec, per la seva banda, defensa que la ràtio estigui vinculada al preu, és a dir, que el decret defineixi els paràmetres que farien variar el preu si també ho fa la ràtio. “Hi ha centres petits on, per economia d’escala, és impossible donar un bon servei per 6,20€”, comenta Montes.

4. El preu del menjador ha de pujar?

El preu màxim dels àpats en els menjadors del sistema públic no els regula el decret, sinó una resolució que es publica cada any, però estan també en el nucli de la controvèrsia. L’Acellec porta temps reclamant un increment, ja que fa 15 anys que el preu màxim es manté invariable en 6,20€. Aquest preu màxim s’hauria de revisar l’alça, segons l’Acellec, perquè “amb aquestes condicions només empreses amb un volum de producció molt alt podran prestar el servei, i això implica deixar els menjadors escolars en mans de grans empreses multiservei”. “Les nostres empreses –explicaPep Montes– estan treballant ara mateix amb uns marges de gestió del 3-5%, molt exposades a una situació de risc, qualsevol economista els diria que tanquessin”.

El fet que s’incrementi el preu no ha de posar en risc l’equitat, afirma Montes, ja que aquesta ve garantida per les beques menjador. Però sí obligaria el departament a pagar més per cada beca menjador. És a dir, si s’acceptés la proposta de l’Acellec de passar a 6,80€ (Ramon Simon admet que s’està considerant), cada beca costaria aproximadament mig euro més per àpat (hi ha beques que cobreixen el 100% del cost i altres el 50%, i ara el Govern estudia la possibilitat que a partir del curs 2019/20 n’hi hagi del 80%). Tenint en compte que hi ha més de 100.000 alumnes amb beques menjador, aquest augment representaria un cost extra d’uns 50.000 euros diaris en beques (aproximadament), que en el conjunt d’un curs escolar pot representar entre 8 i 9 milions més respecte als 60 milions que avui es destinen a beques menjador. Per això, explica Simon, aquest eventual increment, “com tot allò que impliqui un increment de despeses”, està supeditat a l’aprovació d’uns nous pressupostos de la Generalitat.

5. Són inclusius els menjadors escolars?

A banda, pel que fa al preu màxim, l’Acellec demana més precisió a l’hora de definir quins conceptes ha d’incloure i fins i tot quins no hi han d’estar inclosos. “Per exemple, que si cal comprar un rentaplats això no hauria de formar part del concurs públic, i de la mateixa manera pensem que els vetlladors per als alumnes amb NEE també haurien de quedar-ne fora, a fi de no distorsionar el preu ni la capacitat de prestar un servei de qualitat”. Per Cristina Rodríguez, de Fundesplai, l’actual esborrany no té en compte l’atenció als alumnes amb NEE, ja que “segueix recaient sobre la totalitat de les famílies el cost del personal de vetlladors/es de migdia”. “Caldria equiparar la dotació de recursos per part de l’administració, i que aquells alumnes que tinguin un suport en l’horari lectiu el tinguin també en l’horari de migdia”, afegeix.

Ramon Simon entén també que s’ha de buscar la manera que el cost dels vetlladors per alumnes amb NEE no es carregui sobre el conjunt de famílies ni tampoc sobre la família de l’alumne, sinó sobre l’administració, però novament la mesura queda subjecte a pressupostos. “Tenim al cap tota la part d’escola inclusiva de l’espai menjador, cal cobrir totes les necessitats de l’alumne sense que això suposi un encariment del preu de menjador; aquesta és la nostra intenció”, afirma Simon.

A banda, afegeix, “per tal d’evitar que no vinguin grans empreses que rebentin preus hem posat com a garantia que el preu no sigui un factor determinant en el plec de condicions, sinó que ho sigui molt més el projecte educatiu”. La FaPaC, que porta mesos denunciant que hi ha força casos d’alumnes amb NEE que pateixen exclusió als menjadors per falta de personal, posa en dubte que a l’hora de la veritat el preu no acabi sent determinant, ja que, segons Lidón Gasull, “la mateixa llei de contractes obliga que el preu es tingui en compte en qualsevol concurs públic”.

6. I la qualitat del menjar?

La major part de les parts entrevistades consideren que la qualitat dels menjadors escolars públics catalans és actualment més que correcte, però segueix planant el dubte sobre aquells menús que arriben de fora. Per SOS Menjadors hi ha “multitud d’exemples d’externalització via licitació pública amb qüestionable qualitat pedagògica i alimentària, si entenem aquesta amb producte de proximitat temporada i a poder ser ecològic”. Això per no parlar, continua Jordi Estalrich, “de la flamant línia freda de grans empreses que un cop reconstituïda a l’escola deixa un producte que rebutgen els mateixos alumnes”.

FaPaC, per la seva banda, recorda que fa temps que demana la il·legalització de determinades pràctiques, que en la seva opinió es veurien consolidades si prospera el decret. “L’externalització del servei a grans empreses permet que els menús s’elaborin a qualsevol part del món i molts mesos abans de ser consumits per l’alumnat, vulnerant així el dret dels infants a una alimentació saludable”, diu Gasull. Per la FaPaC, totes les escoles públiques haurien de tenir cuina pròpia per poder cuinar els aliments en el mateix centre i evitar intermediaris “a fi que el preu que paguen les famílies reverteixi 100% en la qualitat del servei”.

Segons el Departament, el decret dona més garanties sobre la qualitat alimentària dels menjadors. “Estableix la dieta mediterrània com el punt de partida dels menús escolars, obliga al consum de fruites i hortalisses, limita els sucres, té en compte els productes de proximitat i de temporada, així com la producció ecològica, i a més preveu menús especials per als alumnes amb al·lèrgies o intoleràncies”, comenta Simon.

Pep Montes, de l’Acellec, defensa que “sobre això hi ha molta demagògia”. “Nosaltres no parlem de càtering, sinó de cuina transportada, si fas bé la cuina i el transport la qualitat dels àpats és la mateixa que si cuines al mateix centre”, afirma Montes. En canvi, Fundesplai considera que no es pot comparar la qualitat del menjar que es fa a les pròpies instal·lacions del centre educatiu que qualsevol altra modalitat. “Considerem que s’ha de prioritzar aquest model”, apunta Cristina Rodríguez.

“El decret pot ser una oportunitat per presentar el model alimentari que volem com a país –continua la directora general de Fundesplai–. Hi ha certs punts de l’esborrany de decret on el que ara és una opció hauria de passar a ser una condició: la dieta mediterrània, la dinamització de l’economia local mitjançant els productes de proximitat, l’elaboració del menú atenent-se criteris de temporalitat i les recomanacions de l’Agència de Salut Pública de Catalunya”.

Referència: diarieducacio.cat

Tot el que cal saber sobre el nou decret dels menjadors escolars

menjadors-escolars-2018

El menjador escolar: un servei educatiu de l’escola integrat al projecte del centre

El servei del menjador escolar és un recurs educatiu de primer ordre. Aquest servei inclou l’àpat del migdia així com l’atenció als usuaris i a les actuacions educatives en els períodes de temps lliure anteriors i posteriors al dinar. En aquest sentit, és un àmbit idoni per educar els infants en els hàbits saludables d’una dieta equilibrada, per fer-los adquirir rutines i hàbits d’higiene i, sobretot, perquè guanyin en autonomia personal i millorin la socialització amb altres companys i companyes.

La nova legislació en matèria de contractació pública obliga el Departament d’Ensenyament a promoure un nou decret de menjadors, el qual té la voluntat de millorar aquest servei, de reforçar-ne el caràcter educatiu i de garantir la participació de les famílies en les decisions que es prenguin sobre el servei del menjador escolar.

Per què s’impulsa o quins canvis incorpora són algunes de les preguntes que es formulen dins la comunitat educativa, les quals es responen tot seguit.

Per què s’impulsa un nou decret que regula els menjadors escolars

Per quatre grans motius:

  1. Per aconseguir una major qualitat educativa del menjador. És un servei vinculat al dret a l’educació i un recurs que forma part del projecte educatiu de les escoles.
  2. Per potenciar la qualitat alimentària, amb una dieta saludable i amb productes de proximitat, ecològics i de temporada.
  3. Per garantir la seguretat jurídica i la transparència en la contractació, tal com estableix la normativa de contractació pública de Catalunya.
  4. Per assegurar la intervenció, el control i la participació efectiva de les AMPA i les AFA en el servei del menjador escolar.
Què es vol garantir respecte a la qualitat educativa

Amb l’aprovació del nou decret, el servei del menjador escolar, com a servei i recurs educatiu, ha de passar a formar part del projecte educatiu del centre (PEC). Per tal de reforçar aquesta concepció educativa del menjador, el decret demana, als centres, que adaptin el funcionament dels menjadors també al projecte lingüístic i al projecte de direcció del centre.

El Departament d’Ensenyament, per garantir la qualitat dels professionals que desenvolupin tasques d’atenció als alumnes de menjador, en determinarà la formació que han de tenir i hi establirà una ràtio màxima d’alumnes per monitor. Així mateix, en funció del projecte lingüístic de l’escola, se’ls podrà requerir el coneixement d’altres llengües a banda del català, perquè el menjador és un espai on es pot treballar l’aprenentatge de llengües estrangeres, sobretot de l’anglès.

Quines garanties alimentàries estableix el nou decret

El decret estableix la dieta mediterrània com el punt de partida dels menús escolars, en què cal seguir també les recomanacions de l’Agència de Salut Pública de Catalunya sobre el consum de fruites i hortalisses, i la limitació dels sucres. També cal tenir compte el consum de productes de venda de proximitat, de producció agrària ecològica i de productes de temporada.

Així mateix, també preveu que cal fer un menú diari especial per als infants amb al·lèrgies o intoleràncies diagnosticades i procurar adequar els menús als alumnes en funció de les creences religioses, sempre que es pugui garantir l’equilibri dietètic.

Com es reforçarà la seguretat jurídica del servei del menjador

Amb el nou decret, la contractació del servei del menjador s’adapta a la legislació vigent en matèria de contractació pública, que en el nostre país ve marcada per la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, i per la Directiva europea 2014/24/UE, sobre contractació pública.

El nou decret fa incidència en dos aspectes:

  1. Delegació de competènciesLa Llei estableix que el Departament d’Ensenyament és el titular de la competència del servei escolar del menjador dels centres educatius propis i desconcentra, en els titulars de les direccions territorials del Departament d’Ensenyament, la competència per contractar-lo, els quals poden delegar la competència a les direccions dels centres. Les direccions territorials donaran indicacions als centres respecte del procediment de contractació. Per formalitzar l’adjudicació dels contractes cal la conformitat prèvia de la direcció territorial corresponent.La gestió del servei escolar del menjador també pot ser atribuïda als consells comarcals (per a aquells menjadors que n’hagin assumit la gestió, d’acord amb el Decret 219/1989, d’1 d’agost, de delegació de competències de la Generalitat de Catalunya a les comarques en matèria d’ensenyament) i als ajuntaments, si hi ha un conveni de col·laboració a aquest efecte.
  2. Procés de contractacióLa contractació es pot adjudicar atenent únicament criteris de qualitat. Prèviament, en els plecs de clàusules s’han d’haver establert els criteris que valorin els aspectes qualitatius i d’idoneïtat del servei. Els resultats negatius i reiterats en les enquestes o auditories de satisfacció, poden ser causa de rescissió el contracte.
Com es garanteix la participació de les famílies

A través de la comissió de menjadors, escollida pel consell escolar del centre, en la qual es garanteix expressament la representació de les famílies. La comissió de menjador té àmplies competències:

  • Elaborar el pla de funcionament i la programació anual del menjador, que ha de valorar el consell escolar i ha d’aprovar la direcció del centre.
  • Vetllar per l’aplicació del pla de funcionament i la programació anual, en particular per l’equilibri dietètic i per la qualitat del menjar, així com per l’assoliment dels objectius educatius.
  • Col·laborar en l’elaboració dels plecs de clàusules per a la licitació del servei del menjador.
  • Fer el seguiment del funcionament i dur a terme el control del menjador escolar, en particular dels aspectes econòmics, tot garantint que els possibles superàvits reverteixin en el mateix servei.
  • Fer propostes per a la mediació dels conflictes que s’originin entre l’empresa adjudicatària del servei i la comunitat educativa del centre.
  • Dirimir les qüestions que puguin sorgir en el funcionament del menjador escolar.
  • Donar comptes al consell escolar del centre.
  • Formar part de la mesa de contractació.
  • Formar part de la comissió de seguiment responsable del contracte.
És necessari actualitzar la normativa actual amb un nou decret?
Sí. Ja han transcorregut 22 anys del darrer decret sobre la regulació dels menjadors escolars als centres públics, i ara és necessari adaptar la normativa per fer que s’adeqüi a la legislació vigent, que en el cas del nostre país ve marcada per la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, i per la Directiva europea 2014/24/UE, sobre contractació pública.
Quin temps es dona per regularitzar tots els contractes del servei del menjador a la nova normativa
Un màxim de dos anys, a partir de l’aprovació del decret.
El decret i la renovació de contractes que comporti el servei del menjador tindrà algun efecte en les beques menjador que atorga el Departament d’Ensenyament?
No, perquè el decret de menjador regula la gestió del servei i com aquest s’ofereix. Així mateix, el Departament d’Ensenyament, en la mesura que la disponibilitat pressupostària ho permeti, vol millorar i ampliar les dotacions i ajudes als menjadors escolars.
En quina fase d’elaboració es troba el decret
Actualment està en fase d’avantprojecte. El Departament d’Ensenyament l’ha redactat i donat a conèixer entre els representants de les associacions de mares i pares, i els representants de les entitats municipalistes. Tot seguit, es donarà a conèixer als sindicats, grups parlamentaris i tots els membres de la comunitat educativa, per tal que el coneguin de primera mà i ajudin a millorar-lo.

Referència: ensenyament.gencat.cat

Primera Assemblea de l’AMPA del curs 2018-19

primera Assemblea de l’AMPA del curs 2018-19

Vine a l’Assemblea! Els teus fills gaudiran d’un espai de jocs de fusta sorprenent!

Us recordem que el 19 d’octubre a les 17h hi ha convocada la primera Assemblea de l’AMPA del curs 2018-19.

Serà quan sortim de la Festa de Benvinguda de l’Escola!

Hi haurà una mostra de jocs de fusta per a totes les edats, per tal que els infants que es quedin al servei de canguratge puguin gaudir d’una activitat lúdica i diferent.

Espai d’experimentació 0-8

Jocs tradicionals d’ambient rural

primera Assemblea de l’AMPA del curs 2018-19

Informació sobre la primera Assemblea de l’AMPA

Informació sobre la primera Assemblea de l’AMPA. Què es debatrà? Què es votarà?

  1. Tresoreria: Estat dels comptes.
    Es presentarà el tancament de l’exercici 2017-18 i es debatran possibles inversions per al curs 2018-19. El teu vot conta per decidir què fem!!
  2. Presentació de la Junta i Renovació de càrrecs. Vota als teus representants de l’AMPA!
    La Junta de l’AMPA ha obert un període fins a l’11 d’octubre perquè tothom que en vulgui formar part pugi presentar-se voluntari. Acabat aquest període, presentem la constitució de la nova Junta de l’AMPA, a l’espera que els socis l’aprovin en assemblea:
    Presidenta: Marta Melo (passa de vocal a presidència)
    Secretària: Bibi Navarro
    Tresorer: Carles Pizzarro
    Vocals: Gala Montseny, Anna Costa, Tatiana Iriarte, Cristina Garcia, Anna Muñoz, Patricia Chamorro, Marina Unamuno, Jaume Fontanet (passa de presidència a vocal).
  3. Estat de l’adjudicació de la ½ mestra reclamada al Departament d’Educació.
    A finals del curs passat, la Direcció de l’Escola va informar a la Junta de l’AMPA que des del Departament d’Ensenyament no havien confirmat el manteniment la dotació de mig mestre que es va concedir a l’escola per al curs 2017-18 com a consequència de l’adjudicació del curs bolet.
    Després de recollir, conjuntament amb l’AMPA de l’escola Collserola, més de 1000 signatures per presentar als Serveis Territorials del Departament d’Ensenyament una carta  reclamant conservar aquesta adjudicació, el nou Director dels Serveis Territorials va contestar confirmant que aquesta dotació no es mantindria argumentant que era un compromís per un any, el grup ja no està a P3, que hi ha altres necessitats… També ofereix que la INSPECCIÓ? es reuneixi amb els representants de les AMPA per parlar-ne. Des de l’Equip Directiu de l’Escola consideren que s’hauria de continuar reclamant aquest recurs i solicitar una reunió.
    Arguments a favor de solicitar la reunió:
    – És el que l’escola proposa que faci l’AMPA- És un recurs que s’havia demanat mentre durés l’escolarització del curs bolet i ens l’han pres.- La pèrdua d’aquesta dotació afecta de forma que tots els alumnes de l’escola tenen menys especialistes (EXPLICAR MILLOR) i el projecte educatiu se’n veu ressentit.
    Arguments a favor de no solicitar la reunió i derivar la qüestió a la Coordinadora d’AMPA de Sant Cugat:
    – És difícil aconseguir l’objectiu de rebre el recurs de mig mestre per a la nostra escola, ja que han canviat els interlocutors del Departament (nova direcció, nova inspecció).- S’aposta per una reclamació colectiva amb les altres AMPA de Sant Cugat per intentar millorar les mancances de l’escola pública a nivell de municipi: massificació a les aules, manca de places, infrastructures provisionals i obres a mitges…
  4. Renovació del servei de menjador i extraescolars amb l’empresa Vostra Cuina i informació sobre el nou Decret de Menjadors.
    Fa 10 anys que l’escola i l’AMPA treballen amb l’empresa Vostra Cuina i el treball conjunt ha estat molt satisfactori. Aquest curs 2017-18 el contracte finalitza i l’AMPA ha de decidir si renova el contracte. L’empresa ha fet una proposta de contracte per 5 anys, amb una reducció del preu del menjador per aproximar-lo a la quantitat que marca el Departament d’Ensenyament. A l’Assemblea  es donarà informació sobre l’aprovació d’un nou Decret que regula el servei de menjadors escolars i que afectarà a la gestió que fem les AMPA d’aquest servei.S’explicarà el treball que s’ha fet des de la Comissió de Menjador i la Junta per millorar aquest servei i es posaran a debat les possibles millores. Se sotmetrà a votació la continuïtat de l’empresa de servei de menjador i extraescolars Vostra Cuina.
  5. Actualitzacions i presentacions de les diverses comissions.
    Estat actual de les comissions. Possibles noves comissions (pedagògica, patis de primària…).
  6. Precs i Preguntes. Planteja els temes que vulguis, comparteix les teves preocupacions sobre l’escola i l’AMPA, critica, fes propostes…!
    La Junta ha rebut la pregunta d’alguns socis sobre l’estat de les obres de l’escola. En principi, la previsió de finalització és a finals d’any. La direcció està fent pressió al Departament perquè ho entreguin al novembre.

Els fills de famílies implicades tenen més opcions de treure bones notes

Els fills de famílies implicades tenen més opcions de treure bones notes

El rendiment acadèmic dels infants millora quan les famílies s’impliquen en l’educació a casa, més que quan ho fan a l’escola. Un nou estudi de la Fundació Bofill i Ivàlua analitza què funciona en l’acompanyament de les famílies a l’escolaritat.

El rendiment acadèmic dels infants millora quan les famílies s’impliquen en l’educació a casa, més que quan ho fan a l’escola. Però per ajudar als fills en l’entorn familiar no tot funciona igual. Parlar subtilment de què esperen els pares dels fills a l’escola afecta més positivament l’aprenentatge que no pas, per exemple, implicar-se directament en la compleció dels deures. Aquestes són algunes de les conclusions del nou estudi publicat per la Fundació Bofill i l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua) “Com t’ha anat avui l’escola? Què funciona en l’acompanyament familiar a l’escolaritat”.

Jaume Blasco, l’autor de l’estudi que sintetitza dotze anàlisis fetes arreu del món sobre aquest àmbit, va explicar a la presentació de dimecres al Palau Robert que l’objectiu era veure quin impacte tenen la participació i implicació sobre els aprenentatges.

Participar en l’escola ajuda de manera indirecta

Tot i que la recerca diu que la implicació de les famílies a l’escola no és decisiva per l’èxit educatiu, la doctora en Psicologia de l’Educació Sílvia Blanch va ressaltar-ne la importància indirecta. “Si jo estic a l’escola i la conec, segurament la participació informal a casa em permetrà crear més conversa, interessar-me, saber què estàs fent”, va explicar Blanch en la presentació de l’informe.

Eulàlia Formiguera, presidenta de l’AMPA de l’Escola Pau Casals de Rubí, va defensar la mateixa línia durant el debat posterior. “Quan un nen o nena veu que el seu pare o mare ve a repartir les castanyes, la fruita o a folrar llibres, potser no està directament vinculat en la millora del seu rendiment acadèmic però, en canvi, sí genera unes expectatives positives a l’escola”, va dir Formiguera.

Més enllà va anar l’Àngels Grado, professora de l’Institut Angeleta Ferrer de Sant Cugat del Vallès, que es mostrava convençuda que tot el que es fa entre l’escola i les famílies reverteix en els resultats acadèmics. “Qualsevol docent de Primària o Secundària sap que quan els infants estan bé aprenen millor”, va dir Grado. El director de la Fundació Bofill, Ismael Palacín, va recordar aleshores que tot i que hi ha coses que tenen un valor educatiu enorme, aquest informe se centra en si funciona en relació a millorar els resultats acadèmics.

També es pot aprendre a acompanyar els fills

No totes les famílies s’impliquen de la mateixa manera en l’educació dels fills. Arreu del món hi ha algunes activitats que es fan des de les escoles o l’administració per estimular als pares a què aprenguin a ajudar en el procés d’aprenentatge.

L’estudi ha trobat que els programes perquè pares i mares ajudin els fills a aprendre a llegir són els que tenen un impacte més positiu en les notes dels infants. Poden ser, per exemple, activitats de lectura compartida que encoratgen els progenitors a llegir amb els seus fills. A Catalunya, el programa de la Fundació Bofill Lecxit de millora de la comprensió lectora dels ja fa anys que funciona, com va recordar la doctora Sílvia Blanch.

Com es pot ajudar amb els deures

Controlar i ajudar els fills quan fan els deures pot ser fins i tot negatiu, apunta l’estudi, tot i que és una de les pràctiques més esteses i recomanades pels mestres. “La verificació dels deures, per ella mateixa, constitueix poc més que una mesura de control que pot ser percebuda com a intrusiva, redundar negativament en la motivació i, en canvi, no tenir cap efecte sobre l’aprenentatge”, conclou l’estudi.

En canvi, establir regles i rutines sobre on, quan i com fer els deures té efectes positius, ja que d’aquesta manera s’acaba dedicant més temps a fer-los i es fa més eficientment. A més, pot tenir efectes a llarg termini si les regles s’interioritzen.


Font: http://diarieducacio.cat/els-fills-de-families-implicades-tenen-mes-opcions-de-treure-bones-notes/

1a assemblea de l’AMPA del curs!!! Divendres 19 d’octubre a les 16:45h

Divendres 19 d’octubre (16:45h) farem la 1a assemblea de l’AMPA del curs!!!


EL 19 ENS MOU


Si, ho heu entès bé, després de la FESTA DE BENVINGUDA començarà la reunió!!!

No us preocupeu ni pel berenar ni per a on deixareu els vostres fills/es,

HI HAURÀ ESPAI D’EXPERIMENTACIÓ 0-6 I JOCS “RURALS” GRATUÏT!!!

ORDRE DEL DIA

  1. Tresoreria: Estat dels comptes. Vols saber què es fa amb els teus diners?
  2. Presentació de la Junta i Renovació de càrrecs. Vota els teus representants de l’AMPA!
  3. Estat de l’adjudicació de la ½ mestra reclamada. Creus que hem de continuar reclamant
  4. NOU Decret de menjadors i extraescolars. Informa’t i participa en la decisió!
  5. Actualitzacions i presentacions de les diverses comissions. Ampatitza!
  6. Precs i Preguntes. Planteja els temes que vulguis, comparteix les teves preocupacions sobre l’escola i l’AMPA, critica, fes propostes…!

A més, hi serem 15 min abans que comenci l’assemblea per si teniu algun tema que comentar.

Veniu! Participeu!

Gràcies,

Junta AMPA

JA HA ARRIBAT LA MOTRI EN FAMILIA

Benvolgudes famílies,

L’OMET us vol convidar a les famílies de P3 i P4 a participar a les jornades de psicomotricitat en família dels divendres d’octubre.

Aquesta activitat aproparà les famílies a conèixer i participar de l’univers de l’Infant i el seu desenvolupament des d’una vessant lúdica. Compartint els reptes dels infants amb els seus pares i mares, obrint l’espai de l’infant als seus pares i mares, per poder compartir les seves vivències.

Els OBJECTIUS de l’activitat de MOTRI EN FAMILIA en família són:


– Oferir un espai privilegiat de relació per a infants i famílies
– Ampliar els espais de joc familiar i lúdic dins el marc d’activitats al municipi
– Crear un espai de socialització i intercanvi per a famílies

DATES I HORARIS

5 d’Octubre   17.00 GIMNAS ESCOLA TURO CAN MATES
19 d’Octubre 17.00 GIMNAS ESCOLA TURO CAN MATES
26 d’Octubre 17.00 GIMNAS ESCOLA TURO CAN MATES

INSCRIPCION I PAGAMENT

Les inscripcions es podrán via on line fent un clic al banner “inscriu-te” o la consergeria de l’escola .                

El preu per dia és de 5,50€ per família, i es pagarà el mateix divendres a l’escola.

 

Resultat d'imatges de inscriu-telogo Ajun més Omet.jpg

Segueix-nos

337SeguidorsSeguir

El Temps

sant cugat del vallès
cel net
15.5 ° C
16 °
15 °
72%
3.1kmh
0%
dj.
13 °
dv.
13 °
ds.
11 °
dg.
16 °
dl.
14 °