Carta benvinguda

Carta benvinguda

149
Compartir:

Estimats companys, es

Estem a l’inici d’un curs important per als nostres fills i filles. Més enllà dels aprenentatges d’habilitats i coneixements que, sens dubte, adquiriran en aquests propers mesos, el curs presenta una important diferència respecte als cursos anteriors: L’aplicació de la LOMCE.

Hem iniciat un ambiciós projecte de desobediència a la nova llei que hem resumit en un Manual de Desobediència on donem pistes de com plantar-nos en aquells aspectes on la llei pot fer més mal. Lògicament, no es tracta de fer-ho tot nosaltres, sinó de treballar de manera coordinada amb professorat, alumnes de secundària i batxillerat, entitats locals, i societat en general. També és important poder crear i mantenir una xarxa d’escoles que apostin per la insubmissió, la desobediència o la no aplicació d’aquesta llei.

El cert és que un partit conscient de la seva absoluta soledat és qui defensa en solitari aquesta llei agònica i agonitzant. La no aplicació de la LOMCE és una perspectiva ben real que hem de plantejar-nos i aconseguir. No dubteu a parlar amb nosaltres per tirar endavant campanyes a nivell local, de barri, comarca, etc. Hem de ser molts i a tot arreu per fer palès un posicionament generalitzat de rebuig a la nova llei.

Seguim en una dinàmica negativa en la qual l’administració evita comprometre’s amb la responsabilitat que té amb els nostres fills i filles i ens obliga a suplir les seves limitacions. El cas de l’enfonsament del sistema d’escoles bressol és paradigmàtic. En quatre cursos s’ha passat d’unes aportacions de la Generalitat de 1.800 euros per alumne i any a zero euros. Barbaritats com aquesta no podem ni volem silenciar-les. A on van a parar aquests diners? No resulta difícil d’imaginar. En sentit contrari, per fi es contracten mestres després de quatre anys.

Cal que les famílies fem pressió en aquells aspectes on l’administració ha d’actuar i no ho fa. També hem de poder mantenir i gestionar aquells espais abandonats per l’administració mentre no es decideix a actuar. En definitiva, tenim molta feina per endavant i, malgrat tot, hem de ser optimistes: Per l’educació dels nostres infants i adolescents podem fer molt més del que de vegades ens pensem. S’ha d’insistir en la importància del paper que tenim les famílies per aconseguir l’èxit educatiu de tot l’alumnat. Aquí podem fer molt i és feina nostra.

Per acabar, us demano participació, optimisme, constància i treball. Tenim capacitat per millorar l’educació i fer un món millor, mica en mica. Les AMPA som un lloc privilegiat per treballar en aquest sentit i si ho fem bé tindrem una satisfacció enorme.

Salut i recordeu que FaPaC no és res més que la suma de totes les famílies que volem que l’escola faci un servei públic. Si treballem plegats farem molt millor tot allò que ens proposem.

Àlex Castillo

President de FaPaC